1.1.5. Igualtat jurídica de les persones.

La singularitat irrepetible de cada persona es complementa amb la igualtat jurídica entre totes elles.

L'autosingularitat de cada persona s'aplica no solament a les persones individuals, sinó també a les persones nacionals-comunitàries i a les persones socials-col·lectives. El fet que cada persona sigui essencialment distinta de totes les altres no nega, en canvi, la tendència de totes les cultures i civilitzacions a anar fent iguals en dret a totes i cada una de les persones.

Malgrat que es digui que els "estats de dret" actuals garanteixen aquesta igualtat jurídica entre tots els ciutadans, costa poc de detectar que, a la pràctica, continuen havent-hi persones de "primera, de segona, de tercera... categoria" gràcies a llur capacitat real de saber manejar activament el "diner corrupte" segons el conegut axioma del poder: "segons sigueu ric i potent o pobre i miserable, els judicis de cort us faran blanc o negre".

Un altre cas de manca flagrant d'igualtat jurídica entre les persones es dóna quan els anomenats "Estats-Nació" proclamen i practiquen el que s'anomena "el fet del príncep" o "la raó d'Estat": hi ha una persona (Rei, Estat...) que pretén estar jurídicament per sobre de qualsevol altra persona, perquè ella creu, -o perquè es fa creure a la gent- que és més important que la resta d'individus, de famílies, d'ètnies, d'empreses, d'associacions, d'Autoritats Autònomes...

La igualtat jurídica no suprimeix cap realitat distintiva de cap persona singular; no destrueix cap desigualtat natural o adquirida; no anatematitza cap diferenciació legítima. La igualtat jurídica reflecteix, en canvi, que no hi ha cap persona vivent -ni individual, ni ètnica, ni col·lectiva- de jerarquia ètica-transcendent superior a la d'una altra. Aquesta igualtat en lliure esperit pur de totes les persones, reconeguda per la igualtat jurídica, permet treure conseqüències fenomèniques de lliure convivència responsable entre totes elles.

No respectar l'autosingularitat de cada persona porta a fer-la idèntica a qualsevol altra, i aquesta identitat personal és el fonament de tota alienació, monolitisme, homogeneïtat i uniformització. És un crim ètic actuar com si una persona fos més o menys que una altra, tractant-la com una cosa que es pot quantificar. Això té especial importància, no només entre les persones individuals, sinó en relació d'aquestes amb les persones nacionals-comunitàries i les persones socials-col·lectives. Qualsevol d'elles té un valor incommensurable. Mai no es pot, en nom de cap principi "individualista", "nacionalista", "col·lectivista", "socialista"... obligar una persona individual a donar la seva vida per a salvar una persona nacional o col·lectiva, i viceversa: sacrificar una nació o una societat a benefici d'un individu; o destruir una nació per a construir una societat; o boicotejar un projecte de societat per protagonisme d'una nació; etc.

La història, i la realitat actual, estan plenes de fets que demostren fins a quin punt la confusió dels tres tipus de persones -singulars però iguals en dret- porta a lluites, conflictes i genocidis totalment absurds: els "nacionalismes" obliguen els individus a servir-los; els "socialismes" obliden les ètnies; els "individualismes" es dessolidaritzen de llurs ètnies i societats; els "estatismes" impedeixen les iniciatives personals i subjuguen les societats civils; etc. La consideració pràctica de l'ésser humà com una realitat conjunta formada per elements individuals, ètnics i col·lectius, sense privilegiar-ne cap, ens pot obrir camins de solució a molts dels conflictes permanents que enfronten les diferents persones: camins que respectin cada persona i la seva autonomia i, alhora, que impedeixin el poder d'unes sobre les altres.

En definitiva, ser humà és assumir harmònicament i conjunta l'aspecte individual, el nacional i el social. Les persones som jurídicament iguals i subjectes lliures de pacte, però no som idèntiques, no som objectes en sèrie, sinó éssers vius autosingularíssims. La "quantitat" és un concepte inaplicable a les persones: la "qualitat" persona està per sobre de tot criteri quantitatiu.

Versió 30 de gener del 1988.