Les persones nacionals-comunitàries i les persones
socials-col·lectives són espontàniament divisibles
i reagrupables.
Les persones nacionals-comunitàries i les persones socials-col·lectives són, molt al contrari de les individuals-mortals, essencialment
divisibles i reagrupables.
Les persones nacionals són "cossos genètics"
formats per "grups d'herència i condicionament natural-instintiu".
Les persones col·lectives són "cossos socials"
constituïts per "grups d'afinitats i llibertats electives
i selectives" quant a llurs membres primaris: individus generadors,
ètnies matrius i col·lectius inicials.
La divisibilitat espontània i expansiva de les persones
nacionals-comunitàries i de les persones socials-col·lectives
en, respectivament, noves ètnies filials i noves col·lectivitats
naixents, més elementals, és una característica
de llur perennitat i fecunditat, sobretot en situacions, més
o menys difícils o àdhuc tràgiques, de ruptura
de cultures ancestrals.
També és una característica de fecunditat,
llur posterior lliure agrupament i interpenetració, fet
que apareix a partir de cultures relativament recents (fa uns
60.000 anys), justament per a fer front a les conseqüències
massa disgregadores de les situacions de ruptura de cultures ancestrals.
Aquests nous agrupaments i interpenetracions, amb inicials ritus
màgics, són també, funció vivent i
creadora, sota forma d'un nou ordre humà, més o
menys bàsic quant a ètnies, més o menys consuetudinari
quant a col·lectivitats.
Exemples.
En el cas de les persones nacionals-comunitàries, un exemple
del que acabem de dir ens el dóna el terme "dinastia",
que prové del grec i denota "força, dinamisme...".
S'aplica a qualsevol família que es va dividint en subfamílies
entroncades en llur comú ancestre. Aquestes subfamílies,
quan cal, certes subfamílies, quan cal, se substitueixen
les unes a les altres en l'exercici de certes funcions per tal
de mantenir viu el llinatge.
Per exemple, dinasties de la noblesa,
d'advocats, de metges, d'industrials, de pagesos, d'artesans...
àdhuc, de mendicants.
La divisibilitat també és corrent en el cas de les
col·lectivitats: les empreses creen "filials";
els partits polítics es divideixen i formen nous partits.
Les confederacions i les federacions, aparentment contràries
a la divisibilitat són, doncs, de fet, igualment expressions
històriques de la indestructible lliure vocació
de fecunditat i perennitat que vivifica constantment ètnies
i societats relativament primàries enfront de noves circumstàncies
geo-demogràfiques i geo-tècniques: són noves
associacions, en llur principi enterament lliures, espontànies
i expansives per a més i millor vida, nascudes de les ètnies
o col·lectivitats preexistents que les pacten i serven
el pacte primitiu més enllà de les generacions que
les van pactar.
La perennitat i la fecunditat de les persones nacionals-comunitàries
i de les persones socials-col·lectives rau, doncs, en llur
capacitat de reeixir una certa harmonia interior entre tots els
seus lliures components, harmonia que les condueixi a anar-se
fent amb unes riqueses de tot ordre, comunitàries o col·lectives,
respectivament.
Versió 30 de gener del 1988.
