Capítol 7. Fiscalitat.

1. Impost únic.
2. Facilitar la vida.

Els sistemes fiscals actuals són -com tothom sap per raó d'haver-los patit en la pròpia pell- absurdament complicats per al contribuent, i costosíssims per als diferents ens recaptadors degut al gran nombre de funcionaris que es necessita per al seu cobrament i inspecció.

1. Impost únic.

La implantació d'un únic instrument monetari legal, de tipus pro-telemàtic i omniinformatiu, permetria la supressió de tots els actuals sistemes fiscals, i la seva substitució per un senzill sistema a base d'un únic impost d'un tant per cent fix sobre el muntant de totes i cadascuna de les factures-xec emeses en la comunitat geopolítica, impost que es carregaria sempre al client.
Si partim de les dues constatacions següents:

 Com es veu, aquest impost és del tipus «ITE» («Impost sobre el Tràfic d'Empreses»), ja que comporta un tant per cent prèviament determinat per la llei, igual per a tothom, sobre cada transacció efectuada.

No resultaria carregós per a ningú, ja que estaria equitativament distribuït¹².

El seu avantatge principal rau, però, en la seva automaticitat de càlcul: tota discussió sobre la quantitat a pagar és sobrera.

Un altre avantatge no gens menystenible és la seva automaticitat de recaptació, que abarateix enormement el seu cost. Efectivament, el tant per cent legislat a pagar haurà de ser inscrit obligatòriament en cada factura-xec, de manera que serà automàticament pagat junt amb ella. El control d'aquest requisit l'efectua la mateixa xarxa telemàtica de factures-xec, de manera que esdevé impossible cap engany o frau fiscal. Finalment, els mateixos establiments comptables descomptaran a cada factura-xec per ells cobrada el tant per cent indicat, i el transferiran directament a un compte corrent que tindrà obert el Tresor. A canvi d'aquest servei, els establiments comptables rebran una comissió pactada entre la seva Confederació General i les autoritats monetàries: aquesta serà l'única despesa originada per la recaptació de l'impost únic.

2. Facilitar la vida.

De cara al contribuent, el principal avantatge d'aquest impost únic és que li facilita enormement les coses.

El consumidor ja no hauria de preocupar-se mai més dels impostos, ja que que cada factura-xec signada comportaria el percentatge corresponent, que no seria excessiu.

Per la seva banda, l'empresari podria calcular anticipadament, a cada exercici, el total dels impostos a pagar sobre les seves compres de matèries primeres, de béns d'equip o de factors de producció (treball, capital...), i podria carregar aquesta despesa sobre els seus preus de cost.

És evident que el treballador, com a tal, no paga cap impost: ja que és l'empresari qui compra treball i, per tant, qui paga l'impost corresponent.

¹² L'objecció que, amb aquest sistema, les grans empreses «verticals» pagarien menys impostos que les molt especialitzades, es resol fàcilment si la llei imposa a aquestes grans empreses de subdividir-se en seccions de tal manera que el pas de mercaderies d'una secció a l'altra comporti el pagament de l'impost. Quedarien així en estat d'igualtat fiscal amb les altres empreses.