Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Capítol 6. L'òrgan justicial.
- La Justícia,
custodi de l'arxiu monetari.
- Independència
de la Justícia.
- Supressió de
crims i delictes per diner.
La proposta d'un instrument monetari plenament
informatiu com el que acabem de descriure acostuma a despertar
immediatament reticències molt grans referents a una qüestió
fonamental: no serà la factura-xec l'instrument sofisticat
d'un nou totalitarisme, d'un poder i una opressió mai no
vistos per part d'un Estat que ara ho pot saber gairebé
tot sobre els seus ciutadans? On quedaran la llibertat i la intimitat
personals, fins avui fonamentades sobre l'anonimat, i molt especialment
sobre l'anonimat monetari?
En aquest capítol, mirarem de contestar
aquesta objecció.
1. La Justícia,
custodi de l'arxiu monetari.
La millor manera de resoldre aquest problema
consisteix, al nostre entendre, a constituir l'òrgan justicial
com a únic encarregat de la custòdia de l'arxiu
omnidocumentari total de factures-xec.
La Justícia no té comandament directe
sobre el present de les persones que constitueixen la comunitat
geopolítica: per aquest motiu, és la més
indicada per a vetllar amb eficàcia:
- Pel respecte del secret privat i de
la intimitat personal, als quals té dret tota persona.
El secret privat només s'ha de poder fer públic
en dos casos molt ben determinats:
- quan consti l'autorització escrita
de l'interessat, al peu del document que es fa públic;
- quan hi hagi sentència d'un Tribunal.
- Pel respecte del secret professional, al
qual estan obligades i tenen dret totes les persones, sigui
quina sigui llur professió.
- La Justícia, doncs, ha de ser l'única
institució que tingui accés directe a la totalitat
de les dades fornides per la xarxa monetària telemàtica:
el dret d'accés de l'Estat i dels particulars estarà
constitucionalment limitat a les dades de tipus analític-estadístic,
sense menció de noms ni identificació de personalitats.
Tots els equips que formin la xarxa monetària telemàtica,
tant els equips humans com els equipaments materials, han de dependre
de la Justícia. Per tal d'evitar possibles manipulacions
o errors en la xarxa, és convenient que tant els equips
com els equipaments es formin per triplicat, però amb total
independència, tant en les màquines com en els programes
i en les persones.
Ara bé, el fet que la Justícia
sigui l'únic custodi de la xarxa, i l'única que
hi tingui accés en plenitud, no significa que aquest dret
d'accés s'hagi d'exercir de forma indiscriminada. La llei
ha de preveure que la Justícia només podrà
usar la informació que custodia, en allò que faci
referència a un cas concret que s'estigui instruint. Quan
un jutge d'instrucció tingui motius fonamentats de consulta
dels documents monetaris relacionats amb el cas que estigui instruint,
aquell jutge, i només ell, podrà examinar els documents
relacionats, i només aquests.
2. Independència
de la Justícia.
La Justícia i els jutges són, en
principi, els més adequats, per la seva formació
i vocació, a la noble missió de la custòdia
de l'arxiu monetari-telemàtic.
Ara bé, per tal que aquesta tasca pugui
dur-se a terme de manera eficaç, cal que la Justícia
assoleixi una plena independència respecte de l'Estat.
Cal buscar els mecanismes legals que possibilitin una tal independència.
Un bon camí, podria ser la legislació
de pressupostos justicials independents dels pressupostos de l'Estat,
estructurats per la pròpia Justícia: l'autonomia
econòmica podria constituir una base pràctica per
al desenvolupament d'una independència real en l'actuació
de cada dia.
3. Supressió
de crims i delictes per diner.
De cara a l'exercici contradictori de la justícia,
comptar amb la factura-xec pro-telemàtica és un
progrés important. L'accés controlat dels jutges
a la xarxa monetària telemàtica permet de donar
a cada causa instruïda la documentació antejusticial11
exacta relativa a qualsevol tipus de responsabilitat monetària.
Això implica, en la pràctica:
- La desaparició dels crims i delictes
comesos a canvi de diner (crims a sou): efectivament, en un
sistema monetari basat en la factura-xec, el pas de diner d'un
compte corrent a un altre implica necessàriament l'intercanvi
d'una mercaderia concreta ben especificada, i aquesta, evidentment,
ha de ser legal. Sense mercaderia, no hi pot haver factura-xec.
- Pel que fa a altres tipus de delictes, actes
il·legals o responsabilitats que comportin alguna dimensió
monetària, és evident que aquesta estarà sempre perfectament documentada.
- Pel que fa a la possibilitat d'emetre factures-xec
falses, és molt possible, i fins i tot segur, que se'n
faran; però, a la llarga, seran sempre detectades per
la mateixa xarxa monetària, que estarà dotada
dels mecanismes necessaris.
- Finalment, és ben segur que la intel·ligència
i l'astúcia humanes inventaran multitud de nous delictes
de dimensió monetària, encara per descobrir; però
no és ara el moment de preveure'ls: a mesura que vagin
apareixent, es podran anar buscant les solucions més
adequades.
Nota:
11
Es a dir: documentació establerta amb anterioritat
a l'inici de la instrucció.
|