Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 18 de gener del 1979. Pàgina 5.
A reveure.
Abans de les dotze de la nit del dia 16 fou presentada a la Junta Central Electoral de Madrid la coalició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) dels Països Catalans en la qual estic compromès.
He escrit cada dia en aquest diari des de l'1 de setembre del 1977. Ara faré unes vacances.
Em presento a les eleccions de l'1 de març com a aspirant a diputat independent en una candidatura que vol defensar ensems la classe treballadora i l'alliberament nacional dels Països Catalans, dues opressions degudes a la mateixa causa, que acostumen a defensar-se desequilibradament i àdhuc per separat i que des de fa molts anys tracto de defensar conjuntament amb igual dedicació. Hi vaig amb el Bloc Català de Treballadors (BCT) i amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).
No renuncio a la meva independència, però faig un pas polític endavant concretant la meva lluita parlamentària en uns punts que he defensat públicament, des de fa vuit anys, amb paraules i fets.
Pel desembre del 1970 deia:
«Amb l'opressió capitalista, àdhuc de part dels mateixos catalans, no hi pot haver eleccions de veritat. Però és comprovat que les revolucions socials no assoleixen tota la força necessària si no s'alien amb les reivindicacions nacionals. Demano l'autodeterminació per als Països Catalans. Andalusos, murcians, gallecs, aragonesos, castellans, cadascú amb la seva llengua, i els seus problemes, tots els qui han vingut a aquesta terra per viure-hi i per treballar: tenim el deure de sortir del nostre infantilisme i d'assumir la plena responsabilitat de la nostra vida. Cal que la fàbrica sigui dirigida pels treballadors, que la Universitat sigui dirigida pels estudiants i pels professors, que el barri, el municipi, la comarca, siguin dirigits pels qui els habiten. Cal que els sindicats siguin dels obrers. Cal que els serveis públics, la banca, la sanitat, el comerç, l'habitatge, la terra, la informació, estiguin controlats pel poble que n'és l'usuari. ¿Per què el Papà Capital i el Papà Militar i la Mamà Església i la Mamà Televisió són els únics que saben què convé al Bebè Poble? Autodeterminació i autogestió volen dir això: que tot el poble tingui accés al govern de les coses que són del poble. Catalunya socialista. La força viva de la terra unida a la fam de justícia del món obrer. No demanem res més. Manem». («Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies». Editorial Nova Terra).
Fa nou anys que deia això. Encara exigeixo les mateixes coses davant del Parlament espanyol en el debat constitucional, davant els parlamentaris catalans en la redacció de l'Estatut, davant del poble català en les noves eleccions.
Renuncio durant el període electoral a aquesta columna, que esdevindria ara un privilegi, tot seguint l'exemple de Josep Verde i Aldea.
A reveure!
Lluís M. Xirinacs.
