Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 16 de desembre del 1978. Pàgina 6.
Els polítics d'Euskadi.
En aquest moment, em sembla que ho encerten més els polítics d'Euskadi que els nostres. No tenen la rigidesa ni el sectarisme dels nostres. Veiem-ne alguns exemples.
En el Consell General Basc pre-autonòmic han donat una conselleria a la força minoritària d'Euskadiko Eskerra. I en el Consell polític format per quatre consellers, també hi figura. Són PSOE, PNB, UCD i Euskadiko Eskerra.
En les esmenes a la Constitució el grup basc del Senat permeté la posició discrepant d'Euskadiko Eskerra, sense fabricar expulsions.
Tampoc no s'expulsà Euskadiko Eskerra del Consell malgrat les seves discrepàncies davant la manifestació antiterrorista. En la campanya del referèndum el Consell mantingué neutralitat. La gran abstenció i la notable quantitat de vots negatius reflecteixen davant de l’Estat la no solució constitucional d’un problema nacional que també tenim els catalans però que no ha estat assumit pels nostres polítics.
Després, immediatament, del referèndum, el Consell polític es desplaçà a Madrid a exigir amb força, amb la força dels resultats electorals, poder polític. Els catalans ens hem quedat desinflats. Alguns senadors catalans preguntaren intrigats a Bandrés: «Com us ha anat amb en Suárez?».
Per la confecció de l'Estatut els parlamentaris bascs han permès l'assistència a la comissió de redacció de l'avantprojecte a extraparlamentaris.
I la darrera nova és que la negativa del conseller de Transports d’Euskadi, Bandrés, a acceptar els traspassos de competències del seu sector, d’acord amb tot el Consell, si aquests traspassos no són satisfactoris. «Hem esperat quaranta anys. Ara no ens ve d’un dia». Sánchez Terán, ministre de transports de l’Estat només vol cedir als bascs els ferrocarrils de via estreta a base d’una responsabilitat compartida amb l’Estat.
Via estreta i, a sobre, només una via!
Ésser polític democràtic vol dir saber pressionar fort i saber cedir; saber guanyar i no voler ofegar el vençut; saber dir no, saber abstenir-se i saber dir si, segons calgui.
Lluís M. Xirinacs.
