Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 15 de desembre del 1978. Pàgina 5.
La reforma de les províncies catalanes.
Una vegada més les esquerres de l'Assemblea de Parlamentaris del Principat de Catalunya es posen nervioses davant d'un debat sobre les comarques.
I amb el seu nerviosisme serveixen en safata a la dreta la iniciativa de la defensa de les comarques. Un amic olotí em deia: «Veuràs com la intransigència de les esquerres parlamentàries catalanes farà que a Madrid la UCD s'apunti el gol de concedir-nos les comarques».
Em costa de pensar que les esquerres a Catalunya són anticatalanes i volen regalar les comarques a unes dretes espanyoles per consumar, en una operació combinada d'esquerres i dretes, la confrontació entre capital i comarques que portaria el país a la seva anul·lació.
Anton Cañellas presentà una esmena a l'Estatut que proposava la substitució de les actuals províncies per les divisions territorials pròpies de Catalunya, «que acordi la Generalitat», que funcionarien a Catalunya amb el nom propi tradicional i, en vista a Madrid, com a noves «províncies catalanes» i, per tant, com a circumscripcions electorals per al Senat i per al Congrés.
La proposta era molt intel·ligent. Si la Constitució accepta altres divisions territorials històriques, ¿Per què no considerar-les noves províncies? Cañellas, ERC, CDC i jo, onze vots a favor. UCD, quatre vots d'abstenció. Socialistes, comunistes i Entesa, vint-i-dos vots en contra.
La nota curiosa fou que després de debats amplis anteriors, la mesa, en arribar a aquesta esmena avisà que, per qüestions de temps, només hi hauria un torn a favor i un en contra «como está mandado».
Amics parlamentaris de l'esquerra: s'acosta el debat sobre la disposició transitòria cinquena que regula les eleccions al primer Parlament del Principat de Catalunya. Les comarques bullen inquietes. Tenen els ulls fixos en les nostres deliberacions. Pensem-nos-hi bé. No podem oposar el martell de les terres industrials del nostre pals a la falç de les terres de l'agricultura.
No apliquem esquemes forans a realitats nostres. Cal que les esquerres s'obrin generoses a la trista, pobra i dissortada terra d'oblit.
Lluís M. Xirinacs.