Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 10 de desembre del 1978. Pàgina 7.
Pensaments curts després del referèndum.
- Ja que l'abstenció ha estat tan polititzada, ¿per què no ens donen els tants per cent dels vots sobre el cens i no solament sobre els votants? Triomfalisme. El resultat fóra: 59,66 per cent per al sí i 40,34 per cent per a les altres opcions, entre les quals destaca un 32,33 per cent d'abstencions.
- Catalunya té plantejat el mateix problema nacional que Euskadi. Ambdues volen la sobirania que els fou arrabassada. Per què el resultat electoral ha estat tan diferent? ¿On és el nacionalisme dels parlamentaris catalans que, exceptuats tres, han votat i recomanat el si a una Constitució que consolidarà la rebaixa dràstica dels nostres drets?
- El si a Euskadi és el 31,23 per cent del cens. Les opcions discrepants de la Constitució sumen el 68,77 per cent, del qual el 54,48 són abstencions. ¿Pot obligar aquesta Constitució a Euskadi?
- Per al conjunt de l'Estat ¿val una Constitució, llei fonamental, amb només un 59,66 per cent de vots positius?
- A Catalunya no es féu cap campanya del vot en blanc. ¿Com s'explica que hagi obtingut un percentatge quasi igual al del no, que fou promogut per una campanya important? Algú m'ha suggerit que el vot en blanc, en bona part, ve de la coacció soferta per molts treballadors de part dels seus amos o dels sindicats i partits. Se'ls demanava el justificant d'haver votat. Anar a votar ha estat per força. La protesta ha consistit a votar en blanc.
- Els del si han fet córrer que el no era de Blas Piñar. Això ha espantat molts. No s'ha remarcat que el si era de Fraga. El no català i basc fou de l'esquerra. Però pràcticament no se li ha donat lloc en televisió, ràdio i premsa ni abans del referèndum ni després. Cerimònia de la confusió. En una democràcia totes les opcions tenen dret a defensar abans i a explicar després el seu vot. (L'AVUI, que consti, és una excepció).
- ¿Com s'explica que hagi baixat tant la participació en el referèndum (Catalunya un 68 per cent), per comparació a les eleccions del 15 de juny (Catalunya 82 per cent) i àdhuc per comparació al referèndum de ta reforma, fa dos anys (Catalunya 74 per cent)? ¿On ha anat a parar aquella immensa il·lusió que sense tantes campanyes absurdes i antidemocràtiques mobilitzà un tan alt percentatge de votants? L'actuació legislativa dels partits responsables del sí a aquesta Constitució ha decebut la meitat del poble. L'altra meitat, en bona part, ha estat arrossegada al sí, per mètodes que ja he criticat en aquesta columna.
- Constitució de pocs. Voluntarisme impopular. Poc sentit democràtic. Milions de pessetes de tots, que ens feien molta falta, despesos per forçar la decisió del poble. Caldria demanar-ne responsabilitats.
- L'esquerra parlamentària s'ha constituït en la gran propagandista de recomanar moderació «perquè ve l'home del sac». La dreta n'està encantada.
- No parlem de tupinades o de manipulacions de resultats.
Lluís M. Xirinacs.
|