Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 9 de desembre del 1978. Pàgina 6.
Títols.
Ara es dirà: Catalunya ja està contenta amb aquesta Constitució i amb l'Estatut que, gairebé automàticament, se'n deriva. «El Correo Catalán» anunciava en primera plana: «Espanya 66 per cent, Catalunya 69 per cent, Barcelona 73 per cent, Madrid 71 per cent i Bilbao 45 per cent».
Després d'haver-nos ofegat la televisió amb el «sí» i el «vota» durant tota la campanya, després d'haver-nos coaccionat el Consell de la Generalitat amb el seu «sí» i el seu menyspreu pel dret a l'abstenció, venia la prohibició de fer propaganda constitucional des de les dotze de la nit del dia anterior al referèndum. Vingué la detenció d'alguns que no obeïren.
Però, continua «El Correo Catalán», quan parla del dia de la votació: «Un matí abstencionista». Tots ho poguérem comprovar. No era el 15 de juny. La gent no s'afanyava a votar.
A part altres incidents, que potser caldrà denunciar a la junta electoral al seu moment, milions de televidents pogueren comprovar que la televisió oficial, única en aquest vilipendiat país, es passava el matí amb un descarat programa a favor del si, amb una parada de personalitats enquestades en els estudis. Ni tan sols dissimular-ho, tot fingint una enquesta espontània pel carrer.
I per acabar-ho d'adobar l'enquestador Felipe Gonzàlez fou televisat amb una papereta del «si» desplegada, enfocada en primer pla i introduïda sense sobre ni res en l'urna.
Gràcies, Felipet, en Suárez et guardarà agraïment etern.
La gent indecisa, davant d'un cel ple d'estrelles de tanta magnitud, s'armà de valor, sortí de la caseta confortable i es llançà a lluitar contra el fred, el vent o la pluja.
«El Correo Catalán» titulà així el fenomen: «Els espanyols s'abocaren a les urnes a partir de mitja tarda».
Tot el pes televisiu jugat il·legalment a favor del vot. Una vegada més he d'alçar la veu indignada amb tota la meva força. Caurà, com altres vegades, en el buit. Només es fa complir la llei als idiotes. Això no és un Estat de dret.
Els polítics, amb un pur voluntarisme, han fabricat un resultat. «El Correo Catalán» ho titula així: «Els polítics matinen per votar».
Lluís M. Xirinacs.
