Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 30 de novembre del 1978. Pàgina 6.
Hora de callar.
Cada dia l'espai fidel d'aquesta columna recull les impressions d'un home que els atzars de la vida han posat en una situació ben peculiar. Alegries i tristeses, alts i baixos de la vida política i social queden plasmats en lletres d'impremta, com un diari íntim i estimat que només s'ensenya als amics, en aquest cas, el meu poble.
Ahir, tingué lloc un debat general dels parlamentaris catalans sobre l'avantprojecte d'Estatut. Els oradors palesaven l'emoció del moment històric. Una vegada més la història permetia als catalans de redactar un Estatut propi.
Agraeixo als responsables que a l'hora de distribuir torns de paraules es tingués en compte la meva condició d'independent i se'm concedís un torn. No sempre passa així. I la mala sort fou que aquesta vegada que se'm concedia la paraula sense haver-la demanada em sorprengués en una situació de desil·lusió, decepció i depressió. Em penso que combrego amb un estat molt general en el país.
Pobre Estatut nostre, que surt geperut i estrafet, perquè s'està gestant en el si matern d'una Constitució estreta d'ossos. Quina pena em fas!
He callat. Hauria espatllat la festa de frases històriques. No vull dir res. Només he presentat l'esmena a la totalitat preparada pel PSAN. Alguns partits se m'han tirat al damunt dient que si em pensava que l'Estatut l'havia de fer tot sol, o que si pretenia fer oportunismes.
Acomplert el servei, he tornat a callar. Després de la sessió he preguntat als opositors si fer d'oposició derrotada era un atac a la democràcia. Si això també entrava dins les prohibicions. Mentrestant, l'Estat espanyol despèn mil set-cents milions de pessetes de tots per dir-nos que votem, cosa que no volem tots, i la Generalitat de Catalunya despèn cent cinquanta milions de pessetes de tots per dir-nos que votem sí, cosa que encara vol menys gent. La Generalitat valenciana diu que imitarà la nostra. Els exemples...
En les llarguíssimes intervencions dels parlamentaris a la televisió, que jo sàpiga, al no de l'Esquerra només se li dedicà un minut i mig. Me'l concediren a mi. Em vaig negar a explicar res.
Lluís M. Xirinacs.
