Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 23 de novembre del 1978. Pàgina 6.
De nou, repressió.
Ja abans del referèndum constitucional que decidirà entre altres afers, el del terrorisme tipificat en l'article 55 del text i àdhuc abans de la publicació de la llei antiterrorista aprovada pel Parlament, solament amb un decret del govern, ha entrat de nou en acció l'aparell repressiu en tot l'Estat espanyol. Una vegada més, l'estat d'excepció institucionalitzat.
No parlo del País Basc, parlo d'aquí, de la Catalunya mansoia. De totes bandes m'arriba l'angoixa de famílies els membres de les quals han sofert detencions. No saben de què se'ls acusa. Se'ls aplica el decret antiterrorista.
Poden sofrir entrada en el domicili, escorcoll i detenció sense ordre judicial prèvia. Poden romandre en comissaria tots els dies que vulgui l'autoritat governativa. Fins ara cap jutge no s'ha oposat al fet que la detenció s'allargui més de setanta-dues hores. Després, la presó.
Miquel Colomer, que regenta la llibreria de la Llibertat, a Gràcia. Manuela Claveria, dependenta de la llibreria Catalunya de I'Hospitalet. Alfred García. Carme Navarro. Encarna Jordán. Carme Riera. Severiano Panduro. Tres estudiants bascs i dos catalans de la Universitat.
Abans-d'ahir celebràrem un acte contra la llei antiterrorista i per la llibertat dels cinc estudiants detinguts, en el saló d'actes de la Facultat de Ciències Econòmiques de Pedralbes. Torna el neguit universitari. Puja, de nou, la temperatura d'aquest termòmetre tan sensible de la societat.
El professor Sacristán hi parlà, lúcid com sempre. Féu veure clarament als estudiants que el terrorisme d'Estat i, per tant, del sistema establert a les democràcies burgeses, fou anterior als actes de violència de grups populars, anomenats actes de terrorisme. Explicà que la crisi econòmica del capitalisme porta aquest sistema cap a un enduriment de la seva actuació política. I precisament aquesta duresa repressiva institucional és la que provoca per reacció la radicalització armada dels grups marginats d'oposició.
Crec que amb aquestes consideracions, que comparteixo plenament, resta palesa l'absoluta hipocresia de les campanyes antiterroristes actuals. Manifestacions i lleis antiterroristes no serveixen per a altra cosa que per a enfortir l'acció de l'Estat sobre tots els ciutadans.
Tot just sortíem de la gran dictadura!...
Al tercer any, ressuscità.
Lluís M. Xirinacs.
