Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 22 de novembre del 1978. Pàgina 5.

Francesc Mateu Cànoves.

Acabava d'arribar a Ciutat de Mallorca. De vespre. L'illa de la calma era engolida per la nit. La fosca havia engolit les seves belleses. La pressa de la política del moment també participava de l'acte de devorar la natura privilegiada del lloc.

De l'avió al cotxe. Del cotxe a la conferència de premsa. De la conferència de premsa al míting.

En la conferència de premsa un periodista hàbil em pregunta:

-Què se sent quan et diuen que han matat el jutge que et condemnà tres anys a la presó?

Tinc experiència en conferències de premsa, però he de confessar que aquesta vegada he restat en silenci uns minuts. Anava a respondre una impertinència. Anava a dir: «No sento res». Però no s'ho hauria cregut. És ben cert. No vaig sentir res el dia anterior quan un amic m'ho avisà a l'aeroport de Madrid.

Em dolen totes les morts. Però aquesta tant com les dels milions de negres, d'asiàtics, de brasilers que es moren de fam cada dia. De l'obrer que cau de la bastida. Dels homes que viuen vegetativament en la malaltia, en la misèria, en la incultura, a la presó.

Però quan dic que no sento res vull dir que no sento ni odi, ni esperit de venjança, ni satisfacció. No vull la mort, vull la convicció. No col·laboro en cap mort conscientment. Lluito desesperadament per convèncer, per fer canviar homes com Francesc Mateu Cànoves, que em condemnà a mi a tres anys de presó per un delicte que no havia fet. Que només als del procés 1001 els condemnà a mes de cent cinquanta anys de presó. I que despatxava milers de processos de terror al Tribunal d'Ordre Públic, angoixa de tot I'Estat.

«Sóc una Persona no violenta que no comparteixo el terrorisme, però el comprenc. Sé que matar és la via menys  intel·ligent i que hi ha altres camins, però aquest era un senyor que ha restat tantes hores a la vida de les persones que se'l pot qualificar com a col·laborador insigne de la violència institucional. La violència que ell ha sofert es mínima davant la violència que ell ha repartit».

Això vaig dir i és reflectit al «Diari de Mallorca» (18-11-1978).

Martín Villa ha posat aquesta expressió en coneixement del fiscal del regne per si constitueix delicte d'apologia del terrorisme (article 263 del codi penal).

No és apologia del terrorisme. És judici responsable. I el mantinc.

Lluís M. Xirinacs.