Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 9 de novembre del 1978. Pàgina 5.
Sí. No. Abstenció. Vot nul. No votar.
El text constitucional és llarg. No s'ha deixat al poble intervenir en el detall del seu articulat. Ara se'l consultarà sobre la totalitat. I haurà de respondre a una cosa tan complicada amb un vocabulari de cinc paraules: sí, no, abstenció, vot nul o no votar. Cadascuna d'aquestes cinc paraules vol dir coses diferents i àdhuc oposades. Totes són ambigües.
El sí. En boca d'UCD, vol dir «m'agrada aquesta Constitució». En boca de PSOE, PC, PSC, PSUC, CDC i AP vol dir «no m'agrada, però no veig manera d'aconseguir-ne una de millor».
El no. En boca de la dreta, vol dir «no m'agrada per massa esquerrana i autonomista». En boca de l'esquerra i dels nacionalistes, vol dir «no m'agrada per massa conservadora i centralista».
L'abstenció. En boca de qui no ha estudiat la Constitució, vol dir «no sé de què va, però compleixo el deure de ciutadà i voto en blanc». En boca de qui l'ha estudiada, vol dir «em pesen tant les raons del sí com les del no».
El vot nul. En boca dels despistats vol dir «no sabia que només es podia escriure sí, no o no escriure res». En boca dels vius vol dir «he aprofitat per saltar-me el vocabulari de cinc paraules i (per exemple) he posat que voto els Països Catalans».
El no votar. En boca dels indiferents vol dir «referèndum? com es menja això?» En boca dels impossibilitats, vol dir «no he pogut anar a votar». En boca dels qui no accepten aquesta legalitat, vol dir «no se m'ha perdut res amb aquesta gent».
Segurament em deixo moltes interpretacions.
Alguna observació: 1. Quan una cosa no m'agrada no puc votar si. Això és enterbolir la democràcia. 2. El govern i els partits del consens estan molt preocupats que la gent no vagi a votar. Per què deu ser? 3. Molts catalans no votaran perquè no és reconeguda prèviament la sobirania de la nació catalana. 4. De les expressions del vot nul només se n'assabenten els components de la mesa electoral on es diposita el vot. 5. Tots aquells qui creguin que han d'anar a votar i no han estudiat ells mateixos el text constitucional haurien de votar en blanc. 6. A Catalunya el no de l'esquerra i dels nacionalistes no es confon amb el no de l'extrema dreta, perquè l'extrema dreta és numèricament molt petita. Són ells qui cuitaran a desmarcar-se del no. 7. El no és un vot utilíssim políticament a Catalunya. La victòria d'un sí general enforteix el govern central, endurirà la interpretació de la Constitució i retallarà l'Estatut. Un no crescut afeblirà el govern central, ampliarà la interpretació de la Constitució i alçarà el sostre de l'Estatut. 8. Una Constitució amplament protestada és una eina no violenta per a aconseguir més llibertat. És una ocasió. No calen metralletes. Però aquells qui no l'aprofitin que després no es queixin hipòcritament del «terrorisme» nacional. 9. Pràcticament en tots els referèndums guanya sempre el sí per gran majoria.
Lluís M. Xirinacs.
