Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 8 de novembre del 1978. Pàgina 5.
Alerta, poble, referèndum a la vista.
Em plauria, una vegada més, d’alertar el meu poble senzill davant la campanya sobre el referèndum constitucional que ara comença. En rigor, atès que el meu poble no ha estat consultat pels seus representants a l’hora de preparar el text constitucional, seria just que s’abstingués a l’hora de definir-se en el referèndum.
Una altra vegada vaig dir que caldria posar-se taps a les orelles i benes als ulls durant les campanyes electorals. El polític, cal vigilar-lo sempre, dia a dia, pas a pas. I no és bo oblidar-lo durant quatre anys i després, en tres setmanes, deixar-se entabanar per una campanya que vela més que desvela, que es planteja en termes semblants als de la publicitat comercial, que és guanyada per qui esmerça més diners.
Però, sense ser tan radical, és bo de saber triar entre una conferència, un col·loqui o una taula rodona de treball, on se’t posen raons, pros i contres en un clima serè i objectiu, amb documents i arguments, i un míting, un anunci radiat o afixat a la paret o un espai televisiu on el públic no pot parlar, on mana la gran imatge per damunt de la gran idea, on l’eslògan substitueix el pensament, on s’aplaudeix per contagi amb l’esquer d’una claca ben situada, on la racionalitat és substituïda per crit.
Convé que en aquesta campanya, com en qualsevol altra, el públic exigeixi qualitat en els oradors. No podem continuar combregant amb rodes de molí. Qualitat i precisió.
Però convé exigir la mateixa cosa al públic. Una reunió d’estudi de la Constitució no és un ball o una festa. És un acte de treball. Cal estudiar i treballar per a poder votar. Si no s’ha fet, honradament hem de votar abstenció.
Ha sortit el text constitucional en els diaris. Aviat el govern ens en farà arribar una abundantíssima edició. És necessari seguir els oradors amb el text a la vista. És bo assistir a les conferències amb paper i llapis.
I seria molt bo que cada assistent aplicat després convoqués noves reunions d’estudi amb parents, amics, veïns, companys de feina o d’estudi per eixamplar el cercle dels ciutadans conscients que aniran a votar amb coneixement de causa. Les notes preses en la conferència poden servir després en aquestes noves reunions.
¿No us reuniu els homes al bar de la cantonada cada festa o cada vespre per jugar al dòmino? ¿No us reuniu, tot sovint, les dones en els pisos per cantar les excel·lències dels productes Tupperware o Stanhome?
La democràcia és obra de tots.
Lluís M. Xirinacs.
