Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 5 de novembre del 1978. Pàgina 5.

Diputats populars.

I partits populars, I guerra als tecnòcrates i als polítics professionals. Tant la gent del poble com polítics molt importants creuen que ésser polític és una cosa difícil, per a la qual cal estar molt ben preparat.

És una equivocació que té el nom de tecnocràcia o burocràcia: el govern dels tècnics o de la gent de despatx. Això no és cert ni als ajuntaments -qui hi mana és el batlle elegit i el tècnic supeditat a ell és el secretari de l'ajuntament, home de carrera- ni en medis superiors. El govern que és electiu i polític té tota l'Administració de l'Estat, que és un immens aparell tècnic al seu servei. I els parlamentaris, electius i polítics, tenen al seu servei uns lletrats o advocats, tècnics que fan lleis, per a ajudar-los.

El polític és un ciutadà qualsevol. O qualsevol ciutadà pot ser polític i cal que s'interessi per la política. Només ha de menester honestedat, seny, sentit de la justícia, de la llibertat, de la solidaritat. I una intel·ligència normal.

Ara cal preparar les eleccions al Parlament de Catalunya. Una disposició transitòria del nostre projecte d'Estatut determinarà la forma dels primers comicis estrictament catalans. Els partits estan dividits en dues tendències: els que volen la representativitat proporcional a la població i els que la volen territorial, tot seguint la divisió comarcal. La divisió comarcal, excepte en l'àrea metropolitana barcelonina, acosta i lliga el diputat al territori concret, però afavoreix la dreta rural i menysprea l'extensíssim món dels treballadors. Però la posició contrària tendeix a fer coincidir les circumscripcions territorials amb les províncies: territoris artificials, molt del gust de Madrid, que no reflecteixen les comunitats naturals dels catalans i que resulten massa grans. Això allunya el diputat del territori concret. A Anglaterra, la circumscripció electoral, que és petita, elegeix un diputat, que resta així estretament lligat al seu territori. Això és democràcia de la bona. És acostar l'Estat al poble i fer-lo estimar pel poble.

Abans-d'ahir, en la pàgina de «Diàleg» de l'AVUI, vaig oferir un model de divisió electoral del principat de Catalunya que fa correspondre un diputat a cada cinquanta mil habitants i fracció, excepte en algunes comarques molt despoblades que mereixen atenció especial. Respecta barris, municipis i comarques. Acosta el diputat a la seva comunitat natural. Es presta a successives correccions perquè sempre el nombre de representants es mantingui proporcional a la població, cosa que no passa amb el sistema anglès.

Cal que el representant conegui els seus representats i aquests el coneguin a ell. Cal que el nostre poble senti com a familiar el seu Parlament.

Lluís M. Xirinacs.