Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 4 de novembre del 1978. Pàgina 5.
A Joan Mauri Gual.
Escriu, vostè, una carta (2-11-1978) a la «Bústia» de l'AVUI i em demana que em defineixi contra aquesta riuada de morts violentes que s'abat sobre l'Estat espanyol. Diu que sóc enemic de la violència. I això és tan notori que no cal que davant de cadascuna d'aquestes tràgiques morts de cada dia jo m'hagi de definir fent declaracions d'enèrgica repulsa.
En el cos humà moren contínuament moltes cèl·lules per raó de la nostra mala conducta general. Si beus massa alcohol se't moren cèl·lules del fetge. Si abuses de dormir poc se't moren les del cervell. Tu no mates aquestes cèl·lules una a una. Però poses unes condicions que porten a aquestes morts.
En la societat passa igual. Una sèrie d'injustícies de tipus general, sense ésser la causa directa de les morts violentes que comentem, n'és la causa profunda i inexorable. I resulta bon tros infantil la rebequeria dels qui criden «no més morts» o «no al terrorisme». I deixen intactes les causes profundes.
Potser la causa més important de les morts violentes al nostre país és la folla injustícia que representa tant i tant de capital concentrat en poquíssimes mans i protegit dràsticament lluny del control del poble.
Això por ta unes desigualtats revoltants de moltes menes: individuals, nacionals, de classe, de sexe, d'oportunitats, d'educació, etc.
Per a mantenir la desigualtat cal matar, perquè la no-violència no val per a mantenir la injustícia. Per a recuperar la igualtat cal matar, si no es vol seguir els camins de la no-violència.
Quan vaig estar anys i anys demanant l'amnistia política, demanava la vera reconciliació. No vingué. La falsa reconciliació que ara tenim és un consens en el qual opressors i oprimits (no tots) diuen que sí al manteniment de la desigualtat i així sembla que queden tots contents.
Continuaran les morts inexorablement. L'extrema esquerra continuarà matant. Els nacionalistes continuaran matant. L'extrema dreta continuarà matant. L'extrem centre continuarà matant. Les Centrals d'Intel·ligència continuaran matant. Els marginats incultes, miserables, desesperats, enfellonits, continuaran matant.
Aquesta societat moderna és molt vulnerable, senyor Mauri. O ens repartim tots una mica millor el pastís o continuarà la dansa de mort. Si els qui es queixen –com nens rebecs– de les morts violentes són persones ben situades com vostè o jo o el PNB o el PC o el PSOE o la UCD o l'AP continuarà la dansa de mort.
I potser aquest degotis de morts s'arribarà a transformar en guerra oberta.
Lluís M. Xirinacs.
