Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 27 d’octubre del 1978. Pàgina 5.
Soroll.
En Josep Maria Espinàs ens va dir l'altre dia que els hotels refinen els seus luxes i obliden coses tan elementals com la protecció del silenci. El silenci va esdevenint una necessitat. Potser els joves no l'han de menester tant i fins i tot de vegades el defugen. Al jove, molt jove, encara li plau la música trepidant de les discoteques o la fressa insolent de les motos. Però els nervis humans, sotmesos implacablement a la pressió despietada dels decibelis, envelleixen ràpidament en la nostra civilització sorollosa.
En els meus desplaçaments m'ha sorprès sovint descobrir en una contrada deshabitada una construcció absurda, de coloraines psicodèliques i formes arquitectòniques desconcertants. És una discoteca on va la jovenalla de tota la comarca. El seu aïllament és un acte de respecte a una població martiritzada pel soroll.
Però no sempre és així. Totes les grans poblacions del país suporten una munió de discoteques en el centre urbà, en la planta baixa de cases de pisos.
Avui m'arriba la queixa de Sabadell, del barri on lluita l'associació de veïns de Sant Oleguer, del carrer Olzinelles. «Pub holandès» que, segons em diuen, ha amagat púdicament el rètol, perquè no es vegi allò que tant se sent. Resta en la cantonada un indicador a fi que la gent jove no es desorienti.
Sabadell, a més de l'angoixós problema de l'atur, té molts altres problemes. Pubs d'aquests passen de la cinquantena. A part de l'espectacle que sovint donen els clients beguts i destarotats a altes hores de la nit, a part de la ferum que vomiten els extractors, hi ha el soroll, l'inaguantable soroll trepidant que fa tremolar l'edifici, que no deixa dormir.
«Activitat no saludable i molesta» hauria de declarar-la l'ajuntament. Però no hi valen reclamacions ni denúncies, ni advocats. Sembla que en l'ombra hi ha una xarxa amb molta força que impedeix la solució del problema. Quan arriba la inspecció d'enginyeria o de sorolls de l'ajuntament, l'empresa, no se sap com, ja està avisada i té preparada la visita de forma que no es trobi res d'alarmant.
¿Li caldria a aquest senadoret un servei d'investigació tal volta d'abast internacional fins a arribar a les grans empreses multinacionals del disc? ¿Per què són tan febles els ajuntaments davant del soroll de la megafonia d'una discoteca i en canvi són tan forts quan es tracta del brunzit de la serra d'un taller de mecànica o de fusteria? ¿Qui ens deslliurarà del soroll del nostre hotel de cada dia?
Lluís M. Xirinacs.
