Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 26 d’octubre del 1978. Pàgina 5.
Generositat sempre.
Mai no sabràs què passà a la comissaria. No hi ha mai testimonis disponibles. Per això proposava suprimir la passada per comissaria.
Ahir parlava del cas de Josep Lluís Delpech. «Es va tirar a terra i es trencà l'os».
Tampoc no saps mai de quin costat hi ha el delicte. El detingut acusava en la manifestació. La policia acusa. El torturat denuncia. Apareixen contradenúncies. Josep Lluís surt als diaris com a membre del PCE(I). Ha calgut desmentir-ho. No és cert. Se l'acusa d'haver llançat còctels molotov. Però se l'ha vist torturat i enfonsat psíquicament. I se'l sabia cristià i militant.
I darrerament la comunitat de cristians de la parròquia de Sant Josep de l'Hospitalet del Llobregat ha rebut una carta de Josep Lluís des de la presó que diu:
«Vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres que m'esteu ajudant. Voldria donar-vos-les personalment. Però no és possible. Com que ja sabeu perquè estic aquí, espero que igual com jo tots plegats preguem per tal que no es repeteixin coses com aquesta i que Déu perdoni els culpables. Què us puc dir més? La vida a la presó és rutinària. Sempre igual. A la infermeria, on sóc, si se sap portar bé s'està mitjanament passable. La cosa pitjor són les galeries, que no reuneixen unes elementals condicions d'higiene. Per què explicar-vos-ho? Ja us en podeu fer la idea.
Els meus companys d'infermeria, a part del que hagin fet, són bona gent, puix que, com ja sabeu, molts són aquí per les condicions extremes que posa, de vegades, una societat com la nostra. Si hagués de continuar explicant tot el que s'esdevé i les impressions que em causa la meva estada aquí, no tindria prou paper. Només vull expressar, una vegada més, la meva gratitud i que, junts, preguem per totes les persones que en el món ho necessiten».
La comunitat cristiana de l'Hospitalet restà sorpresa vivament davant la serenitat d'un noi tan jove i tan maltractat per la vida. Raïm madur que, trepitjat, fa most.
Lluís M. Xirinacs.
