Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 18 d’octubre del 1978. Pàgina 5.

«Chantage» a un diputat.

Demà passat s'estrena al Cinerama Florida de Barcelona, la pel·lícula El diputado, d'Eloy de la Iglesia. Sóc molt despistat i inculte en les coses del cinema. Havia rebut un telegrama, signat per J. A Pérez Giner, amb la invitació a una sessió privada i exclusiva per a senadors i diputats catalans. En el telegrama no figurava el nom del director i guionista, ni cap altre nom a part de la signatura.

Vaig anar a veure la pel·lícula. No hi hagué cap altre diputat ni senador. Sorpresa. Vaig insinuar de deixar córrer la sessió. Insistiren director i productors a passar la pel·lícula. A més volien veure com havia quedat el doblatge.

M'explicaren prèviament que es tracta d'un diputat d'un partit indeterminat d'esquerra, que té inclinacions homosexuals. L'extrema dreta juga amb aquesta «feblesa social» per impedir que aquest home esdevingui secretari general del seu partit en el congrés que clou la pel·lícula.

La vam veure. Hi havia algun fotògraf i algun periodista.

És un film, al meu judici, de gran públic. Però la censura estatal li posa una «S». Explica les coses que passen, però que es dissimulen. Coses que passen cada vegada més, però que es continua dissimulant. Toca temes importants com el matrimoni, l’homosexualitat, la llibertat sexual, sexualitat i política, política de dretes i política d’esquerres, el món del «lumpen», dels joves marginats, la seva relació amb la política, la droga menor, la seva extensió, àdhuc entre els polítics d’esquerra.

Els protagonistes miren admirablement d’alliberar-se de les contradiccions que els ofeguen i que fan impossible tant l’amor com l’emancipació de classe.

Pel·lícula crítica, agosarada, actual. S’hi veuen les nostres eleccions, les nostres manifestacions, les nostres Corts, els nostres líders polítics d’avui.

Per què no hi anà ni un sol diputat ni cap altre senador que jo?

Lluís M. Xirinacs.