Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 17 d’octubre del 1978. Pàgina 10.
No als Països Catalans.
Fa escruixir veure la distància política que hi ha entre els dies de les eleccions i ara. Encara el setembre del 1977, quan es clausurà l'àmbit d'ordenació del territori del Congrés de Cultura Catalana, a Tortosa, els polítics, sortits de les urnes, s'avenien a parlar sense miraments dels Països Catalans. Els grans líders a Tortosa, ben agermanats, encengueren la flama dels Països Catalans en els terrenys cedits per l'ajuntament per a fer el Casal dels Països Catalans. Hi plantaren palmeres i hi pronunciaren discursos.
Ara no. Ha vingut la indecisió. Només se'n parla quan no hi ha més remei, quan es fa el ridícul si no se'n parla. Abans, sota l'alè del voler profund del poble, les coses catalanes es planificaren per als tres Països: el diari AVUI, la Gran Enciclopèdia Catalana, la Universitat d'Estiu, el Congrés de Cultura Catalana. Ara ni tan sols en els debats constitucionals no ha existit cap mena de política unitària de Països Catalans per a defensar-los contra la prohibició de federació de territoris autònoms. Empaitats per l'opinió pública, algun diputat per ací i algun senador per allà, han defensat una tímida possibilitat de relació cultural i prou.
Mentrestant, per damunt, en el terreny dels grans negocis, es fa la primera autopista de l'Estat al llarg de l'eix que vertebra els Països Catalans. A l'hora de fer una refineria de petroli es construeix a Tarragona i no a Barcelona, tot pensant que és més a prop del centre de gravetat econòmic dels Països Catalans. La mateixa cosa caldria dir de la siderúrgica col·locada a Sagunt. Sembla com si per aproximació ens anéssim acostant a la capital natural: Tortosa.
I, per avall, en el terreny popular, veiem com en la Diada Nacional a Catalunya creix la convocatòria al Fossar de les Moreres, on parlen representants dels Països Catalans. Però on esclatà la voluntat popular en aquest sentit fou a València. L’eufòria, l’entusiasme fou per a la plaça de bous. Tot i que l’entrada costava cent pessetes. Mai no vist. Les altres concentracions foren indecises. Tant, que els comentaristes polítics exigien al Consell General de València un canvi de línia.
Encara no hi ha patronat per al Casal dels Països Catalans de Tortosa. És tot un símbol. El poble vol els Països Catalans. Els grans polítics, votats pel poble, ara no els volen. Ni aliancistes, ni ucedistes, ni socialistes, ni comunistes. Volen un Principat autònom amb la categoria de nacionalitat, un País Valencià i unes Illes autònoms amb la categoria de regions. Un de primera i els altres dos de segons. I tots tres ben separats, controlats directament des de Madrid, sense cap entesa política entre ells.
Lluís M. Xirinacs.
