Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 10 d’octubre del 1978. Pàgina 7.
Valencià i botifler no pot ser.
El dia 7, a dos quarts d’onze de la nit, s’iniciava la celebració de la diada nacional del País Valencià en una gran sala de Gandia. Els valencians practiquen un esport, que en diuen trinquet, en uns locals llargaruts, com frontons bascs coberts. Allí, amb bon encert dels organitzadors del PSAN, ens vam reunir.
Érem mil cinc-centes persones. Gandia és la capital de la comarca de La Safor. Havien editat un número especial d’«El dàtil», en ocasió de la diada. També hi intervingué en Patxi Letamendia, diputat basc. El míting fou vibrant.
Però tothom patia per la gran concentració nacionalista convocada l’endemà a la plaça de bous de València. Era la primera vegada que l’Aplec del Puig entrava a la capital del País Valencià, tan castigada per les ofensives dretanes dedicades a la cerimònia de la confusió del valencianisme del poble.
A Barcelona, els nacionalistes, molt minoritaris encara, foren protegits en la seva convocatòria al Fossar de les Moreres per l’estretor dels carrerons del barri de mar. Però aquests valencians ambiciosos s’havien llençat a fer una convocatòria en un recinte on cabien divuit mil persones assegudes i trenta mil si se n’ocupava l’arena. Els partits parlamentaris s’hi havien girat d’esquena. La premsa, àdhuc la del Principat, es mostrava molt pessimista.
Heus aquí que no s’hi cabé. Una hora abans els voltants eren plens de gent i de banderes. Mitja hora abans arribà la Marxa que venia de les comarques en quatre columnes dels quatre angles del País Valencià. A l’hora en punt de començar ja eren dins les trenta mil persones. L’ambient indescriptible. Suposo que els diaris ja n’explicaran els detalls.
Jo només diré que allà vaig veure encarnada i expressada la praxi espontània del poble, cosa que avui dia, amb tanta manipulació com impera, costa de veure enlloc. Si, és cert, que els oradors, en alguna ocasió, potser fórem o doctrinaris o partidistes o demagògics. Però el conjunt del plantejament d’aquesta commemoració respongué a allò que el poble treballador i patriòtic desitja i viu en l’entranya del seu ésser. Per això el poble hi era. Per això aplaudia, cridava, cantava i ballava. Per això es mantingué serè, ordenat, prudent, malgrat les dues explosions provocades en el recinte. Els organitzadors rebentaven de satisfacció. Avantatges de servir el poble en comptes de servir-se del poble.
Diada transparent, gloriosa, autèntica.
Lluís M. Xirinacs.
