Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 6 d’octubre del 1978. Pàgina 5.
Bascs i espanyols.
Són quarts de quatre de la tarda. Fa mitja hora s’ha suspès la sessió del ple del Senat per enèsima vegada. Tanta pressa com tenia la presidència en la primera part de la Constitució! Ara tot són dilacions. Ens tracten com volen.
El punt culminant és la disposició addicional sobre el reconeixement dels furs. Els bascs han centrat en aquesta disposició el nucli de les seves reivindicacions. Fou abandonat definitivament ahir el camí clar, defensat per Bandrés, de l’autodeterminació per part del Partit Nacionalista Basc que, al meu judici, cometé una greu equivocació en votar en contra. La majoria de catalans s’abstingueren. Votàrem a favor de l’autodeterminació: Maria Rúbies, Felip Solé Sabarís, Salvador Sunyer, Joan Maria Bandrés, Ramon Bajo, Gregorio Monreal i jo, tres bascs i quatre catalans.
El PNB, en realitat, amaga sota el nom conservador dels furs la no renúncia a la seva pròpia sobirania i, per tant, al dret d’autodeterminació. Una trapelleria que no enganya els trapelles espanyols. Els bascs mantenen, si en el darrer minut no canvien, que els furs ultrapassen la Constitució. O si més no, aquesta Constitució.
Tant UCD com el PSOE volen saldar l’etern problema dels furs actualitzant-lo i incloent-lo en el marc d’aquesta Constitució.
En el fons es tracta de considerar si aquesta Constitució esgota la reivindicació basca o no. Evidentment a mi em sembla que no, com no esgota la catalana. Els catalans de l’Entesa callen. Només ahir, amb paraula diàfana, Carles Martí digué a tota la Cambra que els catalans de l’Entesa no demanaven l’autodeterminació «per ara».
La tensió és gran. UCD ha presentat una esmena. El PSOE, una altra. Els bascs tres o quatre alternatives. Hi ha intervingut Abril Martorell. Ofereix una nova alternativa que diu la mateixa cosa amb unes altres paraules. La tenacitat dels espanyols només es pot comparar amb la tenacitat dels bascs. Semblen cosins germans. Satrústegui intenta una altra forma. El PCE i el PSUC es decanten a favor dels bascs.
Entretant, arriben informacions alarmistes. Un advocat de Fuerza Nueva assassinat a Madrid. Un coronel, sembla que també. Després es parla de suïcidi. S’avisa que avui hi haurà morts. La plaça del Senat, plena de policia.
El final ja el llegireu en les informacions de darrera hora.
Lluís M. Xirinacs.