Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 29 de setembre del 1978. Pàgina 5.
L'engany del centre.
Dimecres a la tarda ocupà el Senat la gran qüestió de l’educació. Per primera vegada en el ple s’encengueren els ànims. Ja se han fet les recensions corresponents en els diaris. No les repetirem. Volia només remarcar una anècdota simbòlica, que tal volta ningú no deu haver copsat.
Poc abans d’acabar, Jiménez Blanco, el portaveu d’UCD, home que sempre fa ofici de conciliador, es congratulà davant de tots per raó del text pactat. Digué que, per primera vegada en la història de l’Estat espanyol en els darrers segles, la conflictiva qüestió de l’educació, que sempre havia suscitat profundes divisions, era tractat d’una faisó unitària, tot superant antagonismes radicals.
Posà diferents exemples concrets de contradiccions superades en el text. Una de les antinòmies històriques, font de terribles conteses, era: escola religiosa o escola laica. Afirmà que en el text actual s’ha trobat un punt mig dolç entre els dos extrems. I és cert.
La meva observació consisteix en el fet que l’oposició autèntica no és entre escola religiosa i escola laica, sinó entre escola religiosa i escola antireligiosa o escola atea. En la nostra societat existeixen els antireligiosos i els ateus, i voldrien una escola militant atea, com els seus contraris volen l’escola militant catòlica.
Però l’extrema esquerra és ignorada o marginada olímpicament en aquest país. Si es tingués en compte l’oposició autèntica, l’escola laica fóra el terme mitjà també autèntic: l’escola neutral, que és una de les esmenes que jo he defensat.
Qui defensa l’escola laica o neutra és home de centre de veritat, home liberal. És clàssic en el liberalisme defensar l’escola laica i aconfessional.
Però Jiménez Blanco es pensa que UCD és el centre i els laics són l’extrema esquerra.
I veieu l’engany. La dreta és fa passar per centre. L’extrema dreta per dreta. El centre de veritat es fa passar per esquerra. I l’esquerra de veritat és arraconada en la marginació més absoluta.
I tot afirmat amb la més gran bonhomia.
Lluís M. Xirinacs.
