Al servei d'aquest poble.

Avui. Dissabte, 9 de setembre del 1978. Pàgina 7.

Teledirigits.

En la revista «Interviu» de la setmana passada hi ha un article titulat «UCD sucursal de les multinacionals» i signat per Júlio Fernández, Juan A. Hervada i Juan Martínez, que ve a posar noms propis a propòsit de la penetració descarada de les multinacionals a l'Estat espanyol. Primerament ens presenta la comissió trilateral amb els seus banquers i industrials que controlen l'economia d'Amèrica, l'Orient i Europa, coronada per la inefable figura del venedor de cacauets Jimmy Carter. La concentració de capital més gran del món. El govern mundial de fet.

Després ens insinua els propòsits de la trilateral pel que fa al nostre Estat. I finalment detalla les múltiples personalitats financeres i polítiques espanyoles i en especial les del govern d'UCD.

Sempre ho he estat dient. Existeix a nivell espanyol una guerra entre l'oligarquia espanyola i les multinacionals. Aquesta guerra, a nivell polític, ve representada per la pugna entre Aliança Popular i Unió de Centre Democràtic. A nivell mundial, també existí el Club de Bilderberg, més antic i més dretà que la trilateral. Els uns tenen aparences més autocràtiques, els altres, més liberals. Però tots són fills del mateix pare. Uns són bel·licistes i tanmateix acaben les guerres; els altres són pacifistes, però comencen totes les guerres, perquè són els amos de les més importants indústries bèl·liques.

La CIA és al seu servei. És l'omnipresent força mercenària internacional d'aquestes menes de governs mundials informals. També a la CIA es dibuixen les dues tendències i hi ha lluites internes. Aquestes lluites són importades al si de la nostra pròpia policia.

Actualment domina la tendència de façana liberal. És ella la que porta les regnes de poder mundial i la responsabilitat de mantenir l'ordre mundial segons els seus interessos. La tendència liberal dulcificà les dictadures de Portugal, de Formosa, de Grècia, espanyola... Vol dulcificar les dictadures d'Amèrica llatina. Però és ella mateixa, a través dels partits autòctons al seu servei, la que sense contemplacions desestabilitza aquests mateixos països quan el poble demana massa democràcia. Aquesta mateixa tendència es responsabilitza que es mantinguin a l'Àfrica els governs addictes, malgrat llur corrupció i llur explotació sense escrúpols de la població del continent negre.

Pensem-hi a l'hora de votar i a l'hora de jutjar certs terribles esdeveniments que sovintegen tant.

Lluís M. Xirinacs.