Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 30 d’agost del 1978. Pàgina 5.

Autoritat i poble.

Atrafegat fins al màxim pel debat constitucional, no he pogut anar a visitar els marxaires del Llobregat. Només he anat seguint les vicissituds d'aquesta campanya per les notes de la premsa. Vaig intervenir prop del governador quan la van prohibir. Davant la impossibilitat de dur endavant, per via legal, una marxa tan necessària vaig aconsellar des d'aquesta columna als marxaires la desobediència cívica. Ells tiraren endavant, no sé si per raó del meu consell o per decisió seva prèvia.

Vaig parlar amb duresa de l'actitud poc dialogant del governador Belloch. En canvi, ell va dialogar després amb els responsables dels marxaires i, superades les deficiències tècniques de la Marxa, la va, finalment, permetre. Li n'estic agraït com si m'ho hagués fet a mi. Li agraeixo, sobretot, haver passat pel damunt dels defectes formals d'organització per anar al nus del problema.

Em va doldre aconsellar la desobediència cívica. Aquesta mena d'acció no hauria de significar mai una venjança. S'hauria de fer sempre amb pena perquè representa una crítica a l'autoritat. S'hauria de fer després d'esgotar tots els mitjans de diàleg i s'hauria de fer sempre amb por d'estar equivocat i després d'haver fet una autocrítica rigorosa. No sé si totes aquestes condicions s'havien acomplert aquesta vegada. Tot plegat fou molt precipitat, però les migrades possibilitats dels marxaires justifiquen les possibles imperfeccions del plantejament.

Pensem tanmateix que l'única forma d'assolir l'equilibri social entre l'autoritat i el poble és que al costat de la relació permanent de baixada que va de l'autoritat al poble feta de decisions i obediència s'estableixi una relació permanent de pujada que vagi del poble a l'autoritat feta informació i acolliment. Quan la primera falla, surt la força coactiva de les forces d'ordre. Quan falla la segona, surt la força popular de la resistència cívica. Tant de bo que per cap de les dues bandes mai no es fes necessària la força! Estàvem molt avesats a veure funcionar la primera i poc la segona. En la televisió sempre hi ha pel·lícules de policies. Mai no es veuen pel·lícules que ensenyin al poble la força del poble.

Però pensem sempre que la millor de totes les forces la dóna la bona avinença entre l'autoritat i el poble i això succeeix quan el poble sent seva l'autoritat, quan l'autoritat sense abdicar de les seves responsabilitats és una autoritat democràtica.

Lluís M. Xirinacs.