Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 29 d’agost del 1978. Pàgina 7.
Ha mort un català.
Aviat farà vuit anys, a propòsit del procés de Burgos, que vaig encetar en una nit de Nadal una vaga de la fam a mort. Jo era aleshores un capellanet desconegut, amagat en un poblet de trenta habitants, de la comarca de l'Anoia. Però Josep Maria Batista i Roca, president del Consell Nacional Català, resident en el número 5 de Lyndewode Road, de Cambridge, Anglaterra, m'escriví una carta al cap de catorze dies, 8-1-1971, que m'animava a evitar la mort. Ahir mori ell i em sembla bo de transcriure les seves paraules a favor de la vida.
«Reverend mossèn Lluís M Xirinacs pvre.
Rector de la parròquia de Santa Maria del Camí.
El Consell Nacional Català segueix amb emoció el vostre sacrifici, el vostre dejuni per a demanar el respecte al poble català i als seus drets, en especial el dret a l'autodeterminació i a la seva llibertat a construir el seu propi Estat Català.
El vostre gest té una major valor enmig de tants catalans que amb indiferència i mesellisme veuen sense reaccionar com el nacionalisme imperialista totalitari castellà prossegueix la seva política secular de genocidi per a destruir la Nació Catalana.
De tots costats sorgeixen intents de tòrcer i doblegar el moviment català d'alliberament nacional per a sotmetre al servei de causes espanyoles.
Cal fer reaccionar el nostre poble perquè prengui consciència dels perills que ens envolten i amenacen l'existència mateixa de la nostra pròpia personalitat. Cal que les forces catalanes no es dispersin, ni que sigui amb la il·lusió d'altres generosos ideals, sinó que amb sentit realista es concentrin totes elles en l'empresa que per a nosaltres és la primera i fonamental i de la qual totes les altres deriven: l'alliberament de la Nació Catalana i la Constitució de l'Estat Català, dintre el qual el nostre poble, i solament ell en virtut de la seva sobirania resoldrà democràticament els seus problemes, en tots els ordres, econòmics, socials, polítics, culturals....».
I acaba dient: «Us admirem i us encoratgem. No desitjaríem pas que el vostre dejuni arribés fins al sacrifici suprem. És la vida d'homes d'acció i alta espiritualitat el que el poble necessita.
Josep Maria Batista i Roca, us vaig visitar en els darrers dies. En la més gran serenitat vau arribar al sacrifici suprem de deixar-ho tot amb llibertat. La vostra vida d'acció i d'alta espiritualitat continua endavant. Heu quedat per sempre més instal·lat al bell mig del vostre poble.
Lluís M. Xirinacs.
