Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 9 d'agost del 1978. Pàgina 6.
Llei antiterrorista.
Ahir es debaté i s'acordà acceptar a estudi per la comissió senatorial corresponent la llei sobre grups armats popularment coneguda per llei antiterrorista. El govern no pogué esperar i féu un decret que ja és en vigor i que s'ha conegut àdhuc a Catalunya amb les darreres detencions de militants de partits radicals d'esquerra.
Ens han durat ben poc els drets individuals i les llibertats bàsiques negats pel franquisme i exigits en el segon punt de l'Assemblea de Catalunya. Els diputats havien fet un primer títol de la Constitució farcit de drets i llibertats. Només el darrer capítol d'aquest títol parlava «de la suspensió de les llibertats i drets fonamentals». Alguns drets restaven suspesos en els estats d'excepció i de setge. Però un desgraciat paràgraf segon d'aquest article 50, que en una esmena meva tracto de suprimir, obria la possibilitat de fer permanents l'estat d'excepció i de setge, com en el temps del franquisme. Aquest paràgraf permet la suspensió de certes garanties del detingut (16.2), de la inviolabilitat del domicili (17.2) i de la inviolabilitat postal, telegràfica i telefònica (17.3) contra tots aquells que siguin sospitosos de ser implicats o connectats amb delictes greus típics dels grups armats, a judici governatiu.
Això que permet la Constitució ho concreta ja ara el projecte de llei antiterrorista acceptat ahir pel Senat. El seu article 2 suspèn el 16.2 de la Constitució. El 3 suspèn el 17.2 i el 4 suspèn el 17.3. Excepcionalitat normal. Que poc ha durat la joia de la llibertat!
Si prosperava la meva esmena a l'article 50.2 aquesta llei seria inconstitucional. Però, al meu judici, ja comença ara a entrar en vies d'inconstitucionalitat en el seu article cinquè, on reserva a tribunals determinats, que ens recorden amargament el TOP i dels quals hi ha algun titular que fou titular trist del TOP, aquesta mena de delictes. Vulnera l'article 110.5 del projecte de Constitució que estableix el principi d'unitat jurisdiccional, on resta exceptuada només la castrense. Astutament es comencen de nou a dibuixar tribunals diferents servits per jutges diferents, caçadors de petites bruixes. Perquè les grans bruixes dels atemptats importants ocorreguts en els darrers cinc anys potser mai no es descobriran.
Lluís M. Xirinacs.
