Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 30 de juliol del 1978. Pàgina 7.

Reivindicacions nacionals i de classe pendents.

Albert Fina, lluitador infatigable a favor dels obrers, fa balanç dels resultats de l'amnistia laboral. Es queixa de la fluixedat, abandó i negligència de la formulació parlamentària d'aquest apartat en la llei d'amnistia del 15 d'octubre del 1977. També me'n vaig queixar jo al seu moment, però la nova dictadura del consens en els passadissos del Congrés i de l'amén en la majoria de l'Entesa dels Catalans, UCD i PSOE en el Senat, fa que es consagrin contínuament com a vàlides, horripilants i contradictòries redaccions legislatives.

Segons Fina, l'amnistia laboral dóna resultats negatius. I diu ell: «Davant d'aquesta situació pensem que el moviment obrer, de retorn als vells temps, s'ha de coordinar i ha de lluitar a favor d'una vera amnistia laboral que, pel que es veu, no procura l'al·ludida llei».

Obrer al carrer! Tornarem a lluitar, a sofrir, a vèncer.

Una cosa semblant cal dir de la normalització del català. El decret sobre la llengua, molt imperfecte, al meu criteri, no acaba de sortir. En cada qüestió surten entrebancs. Com en els «vells» temps, els Consells Populars de Cultura Catalana s'han llançat al carrer i han canviat els cartells de l'eix principal del barri barceloní de l'Esquerra de l'Eixample i la policia governativa ha desfet l'esforç ciutadà.

Ens pensàvem que ja podíem descansar, votats els nostres representants, i no. Cal continuar lluitant. Per barris, pobles i comarques es veuen infinitat de cartells toponímics rectificats amb mètodes casolans.

El VIIè Congrés Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades ens ha obsequiat amb unes conclusions sucoses. Una diu: «Tots els cartells toponímics hauran de ser escrits únicament en la llengua pròpia del país».

Som lluny d'aquesta «protecció ecològica del medi ambient natural dels catalans».

Català al carrer! Tornarem a lluitar, a sofrir, a vèncer.

Lluís M. Xirinacs.