Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 28 de juliol del 1978. Pàgina 5.
Sí i no a la Constitució.
Reunió de l'Entesa per a estudiar l'estratègia dels senadors catalans en els pròxims debats constitucionals. Invitats, Jordi Solé Tura, Eduard Martin i Miquel Roca Junyent. Tenen pressa. Se'ls deixa parlar a ells primer. Són els entesos catalans en el debat constitucional del Congrés. Parlen molt. Ens expliquen els condicionaments, les variacions i els perfeccionaments possibles del text. Ens demanen que actuem per consens. Eduard Martín és dur. Condemna el testimonialisme. Li sembla que caldria tramitar només les propostes d'esmenes acceptades pel conjunt de l'Entesa. Altrament, el PSC presentarà les seves, a les quals, d'antuvi, renuncia. Mai no avalaran esmenes contra el títol vuitè, ni a favor de la República. No jugaran al testimonialisme. Tots tres aconsellen un reglament intern, que fins ara no ha existit, i que ens faci anar tots plegats. «Així tindreu més força negociadora». Els qui no saberen formar una minoria catalana unida en el Congrés i que presentaren les seves esmenes cada grup pel seu compte ara ens demanen unió, esmenes unitàries, consens en el debat. Sobretot: defensar el text constitucional.
Algú més impacient els interrompé. Audet afirmà el seu dret a presentar esmenes individuals. «I les presentaré malgrat que em doldrà si no les avaleu». Jo vaig esperar que els invitats acabessin i marxessin. Aleshores vaig demanar la paraula. «Si per cas al final». Passaren a altres punts de l'ordre del dia. Al final no hi restà temps.
L'endemà al matí, en el diari: «Actitud unànime davant la Constitució. Els senadors de l'Entesa van acordar una actitud unitària pel que fa a la qüestió de Catalunya, de les autonomies i de l'Estatut».
Ni es votà ni s'acordà res d'això. Només ens comprometérem a reunir-nos de bell nou el dia 2 per estudiar junts les esmenes que cadascú prepari. Dubto molt que només es facin propostes conjuntes. Quan concordem, sí. Però és fàcil que calgui emprar un sistema mixt d'esmenes individuals, de grup i conjuntes. Si més no per mi, certs punts del text han quedat massa per sota dels mínims irrenunciables i aleshores allò del testimonialisme esdevé d'una voluntat popular trepitjada, que es vol fer passar per democràcia i que no callarà.
De moment, tinc sís i tinc nos a la Constitució.
Lluís M. Xirinacs.
