Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 27 de juliol del 1978. Pàgina 5.
Presses constitucionals.
Presses i tàctiques dilatòries són el nostre pa de cada dia de les democràcies parlamentàries. Els rumors periodístics apunten a una possible tàctica dilatòria d'UCD en el pas de la Constitució pel Senat. Es diu que no convenen a UCD les eleccions municipals abans de gener del 1979, i són compromeses aquestes eleccions per a ser convocades als trenta dies de celebrar el referèndum constitucional. La tècnica seria deixar als senadors la possibilitat de desenrotllar la seva oratòria.
Tanmateix, allò que puc observar amb la meva experiència directa és ben contrari. Tot són presses. Presses que tenen uns motius. Primer, que el Senat fa nosa per a fer una Constitució. Enlloc del món les Corts constituents no són bicamerals. Ací les coses són diferents. Però el Senat existeix i s'hi troba dipositada una part de la voluntat popular de representació. Segon, que el Senat és més dretà que el Congrés, i el centre i l'esquerra, que junts sumen la gran majoria del consens, temen que el Senat farà virar cap a la dreta el projecte constitucional. Tercer, que en el Senat hi ha molts parlamentaris independents, no sotmesos a disciplina, que desgavellaran i dispersaran el debat i destrossaran allò que s'ha teixit tan laboriosament. I, finalment, s'observa una escalada de pressions per part de la dreta al carrer i als mitjans d'informació per a forçar a rectificar en la Constitució els avanços aconseguits. Àdhuc es parla que tindrem unes quantes morts més per a enterbolir més l'ambient.
Una amiga em diu que ha sentit a la ràdio d'un taxi que la presidència del Senat ha decidit que el termini de deu dies per a presentar esmenes comença avui. Jo encara no sé res oficialment. I ¿Com puc fer esmenes a un text que encara no m'ha arribat? Ja és pena que en plena canícula hàgim d'estar estudiant a peu de bústia, de telèfon, de ràdio o de porta per a rebre una comunicació fulminant, aquells als quals ens preocupa la Constitució, mentre altres senadors menys preocupats fan les seves vacances. Es una altra tècnica enrevessada de la pressa.
Abans ja passava que el Senat no ens enviava a temps l'ordre del dia, però ara es tracta de tota una Constitució.
També en la redacció del reglament del debat parlamentari hi ha nervis.
Demano agilitat, però també serenitat i el cap ben fred en aquests moments importants. Especialment li ho demano al president del Senat.
Lluís M. Xirinacs.
