Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 22 de juliol del 1978. Pàgina 6.
Tots volen fer l'Estatut.
Primer foren partits que entraren a formar part de coalicions electorals, però no assoliren, ells, cap escó; se'ls endugueren d'altres partits de la seva coalició més ben situats. Després foren partits que també es presentaren a eleccions, però sense cap reeixida. Ara apareixen àdhuc partits que no es presentaren a les eleccions, perquè les consideraven trucades, però que lluitaren contra el franquisme i a favor de Catalunya durant molts anys. Què vindrà després?
A mi, suposo que com els altres parlamentaris, m'arriben cartes del Front Nacional Català, del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, etc., demanant que defensi les portes obertes a l'hora de redactar l'Estatut del Principat de Catalunya. Jo vull que hi participi.
Els diaris diuen que els grans partits s'hi neguen. No troben una fórmula viable. Qui es deixa entrar i qui no? ¿A qui es deixa presentar esmenes i a qui no? ¿A qui es deixa votar i a qui no? ¿Quins foren els criteris de representativitat? El projecte de Constitució diu: «El govern convocarà tots els diputats i senadors elegits en les circumscripcions compreses en l'àmbit territorial que pretengui accedir a l'autogovern, perquè es constitueixin en assemblea als únics efectes d'elaborar el corresponent projecte d'Estatut d'autonomia mitjançant l'acord de la majoria absoluta dels seus membres». ¿resta privada pel projecte tota altra mena d'aportació prèvia? ¿Poden d'altres fer un avantprojecte?
La fórmula! La fórmula!
Els catalans en tenim una. És molt democràtica. Fa sis anys que funciona en les condicions més adverses. No és tan còmoda com la que ens proposen des de Madrid, però serien les forces de tot un poble les que farien l'esborrany del seu Estatut estimat.
Una Assemblea de Catalunya, oberta, treballant potser no per unanimitat estricta, però sí per majories i minories ponderades aproximadament com es feia en els vells temps. Amb unes directrius fixades en debats a barris i comarques. Amb una comissió oberta i una ponència de tècnics. L'assemblea de Catalunya ja esdevindria així de fet les nostres Corts constituents.
Hi arribaríem, potser, més tard. Però hi arribaríem millor. El text pactat entre nosaltres passaria pel tràmit constitucional de l'Assemblea de Parlamentaris amb rapidesa.
Caldria que els partits majoritaris reconeguessin que part del seu pes els ve de condicions favorables a les eleccions. Caldria que els partits minoritaris reconeguessin que part del pes dels altres és degut a encerts polítics.
Massa difícil per a uns i altres, oi? Us tornaríeu a barallar, oi? Doncs, partits marginats de la redacció de l'Estatut, ja sabeu el que us toca.
Lluís M. Xirinacs.
Nota:
Aquest article fou esmentat amb el titulat «Per a fer l'Estatut», publicat el dijous, 21 de setembre del 1978.
