Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 13 de juny del 1978. Pàgina 5.
Bellvís, Albesa i la Granadella.
Un cap de setmana per a les comarques de la Terra Ferma. Dissabte al vespre vaig ser a Bellvís, entre l'Urgell i la Noguera. Diumenge al matí, a Albesa de la Noguera, entre la ribera pallaresa i la ribagorçana. I diumenge a la tarda, a la Granadella, al cor de les Garrigues Altes. Els tres pobles sacsejats per les eleccions a Cambres Agràries. Només en el segon algú sortí en defensa de les Cambres, si més no mentre hom no les substitueix per una altra cosa. A la Granadella, la Unió de Pagesos es mostrava exultant i satisfeta de la seva victòria. Les situacions de transició són difícils, i els pagesos estan inquiets. Cal amb urgència que la conselleria d'Agricultura assumeixi en cada poble les funcions tècniques que ara realitzen les Cambres Agràries, i que es puguin fer de seguida les eleccions sindicals del camp.
Un altre motiu d'inquietud és el retard de les eleccions municipals. Els ajuntaments, o no funcionen o funcionen amb tensions molt fortes i una gran oposició del poble. El mateix batlle, quan jo passava pel poble, no sabia si saludar-me o no. Àdhuc per als batlles la situació és incòmoda i enutjosa.
Pertocant a la situació política en general, també a la Terra Ferma plana la desesperança i el desencantament. Aquella gent no es mama el dit. Vigilen molt acuradament la situació política en general. No se'ls escapa ni un detall. Llurs preguntes són exigents i incisives. Però, com tants altres, donaren massa confiança al 15 de juny de l'any passat. No veieren que només era una petita passa més, endavant, com tantes se n'havien fet en anys anteriors.
A poc a poc es van despertant de la passivitat i del conformisme i van passant de la crítica fàcil del cafè de la cantonada a la responsabilitat, primer de tot, de la problemàtica municipal. El tema «La democràcia a nivell de poble» omple tots els locals. Els pagesos estan àvids de complir el seu paper. Especialment els joves. També aquells avis que visqueren la República. La generació d'enmig és la més difícil. La Granadella, a molts quilòmetres de les carreteres, potser es demostrà la vila més desperta i més responsable.
Lluís M. Xirinacs.
