Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 11 de juny del 1978. Pàgina 7.
La política és no-violència.
Ens van parlar de no-violència i política, als caputxins de Sarrià, divendres passat, Jacques Paris de la Bolladière i Jean-Marie Muller.
El primer és bretó i viu l'opressió que sofreix la Bretanya, és ex-general i fill, nét i besnét de militars. Ens digué que abans creia que l'exèrcit era per a defensar els pobles dels enemics; per això ajudà dintre l'exèrcit francès a expulsar els invasors nazis. Però la seva sorpresa fou gran quan observà que aquest mateix exèrcit francès envaïa els pobles d'Indo-xina i d'Algèria, i arribava a aplicar el terror i la tortura per dominar altres pobles. Deixà l'exèrcit i entrà a treballar en una fàbrica bretona. Allí descobrí que la violència no és solament pròpia dels exèrcits. Tota la societat n'és impregnada. No n'hi ha prou amb fer accions noviolentes per resoldre conflictes puntuals o sectorials. Cal incidir políticament en el sistema com un tot.
El segon, professor de filosofia i home d'idees concises i enèrgiques, agafà el fil on el deixà el seu company i ens féu veure com la no-violència coincideix amb la justícia. La seva idea central és que la política és l'art de superar els conflictes socials mitjançant l'establiment d'unes relacions justes entre els homes. Aleshores, contràriament al que es fa creure a la gent, la política és una tasca essencialment no-violenta. En tant es fa violència es fa antipolítica. El polític que fa injustícies és un antipolític, un falsari de la política. Perquè cercar l'harmonització de la societat, que és fer política, és també expulsar de la societat tota violència o tota injustícia, que és la mateixa cosa.
Cap a la fi de la seva dissertació ens explicà les opcions polítiques concretes que el seu moviment proposa: ei socialisme autogestionari. Afirmà que autogestió, ecologisme i no-violència conflueixen en una unitat. El seu moviment es presentà a les eleccions franceses passades dins un front socialista autogestionari més ampli.
Lluís M. Xirinacs.
