Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 30 de maig del 1978. Pàgina 5.
Què es pensa a Madrid de nosaltres.
Dimarts passat vaig tornar al club Siglo XXI de Madrid. La primera vegada hi parlà en Jordi Pujol. Aquesta, hi parlava en Josep Benet. Tema: «La qüestió catalana i la nova Constitució». Encara no havia acabat la sessió del ple del Senat. Vaig arribar quan faltaven cinc minuts per a acabar la conferència. Després venia un sopar. M'hi vaig quedar. No sé com anà la conferència.
En el sopar, tenia a la meva esquerra don Tomàs Garicano Goñi. Quan fou ministre de la Governació m'havia multat i ficat a la presó de Zamora el 1972. També adoptà represàlies en Benet. Ara li feu la presentació de la conferència i estiguérem conversant «tete a tete» tot el sopar. M'havien dit que havia canviat molt. En les seves darreres actuacions com a procurador en Corts també jo li havia observat un canvi. En rigor, ja intentava obrir-se quan fou ministre, però els seus subordinats li ho impediren.
La sobretaula fou d'allò més il·lustrativa. Ballarin Marcial d'UCD preguntà a boca de canó a Benet que opinava de l'autodeterminació i del concert econòmic de Catalunya. Benet es declarà partidari del dret a l'autodeterminació com del dret al divorci. Però cuità a dir que ell personalment no volia ni la separació d'Espanya ni la separació de la seva dona, que era allí present, a l'altre costat de Garicano Goñi.
Saltà Unzueta Uzcanga, senador del PNB per Biscaia i endurí la situació tot parlant de la independència i de l'autodeterminació nacional. El president del club Siglo XXI, Antonio Guerrero, que feia de moderador, el tallà. Garicano Goñi xiuxiuejava a la meva orella: «Esto es puro cantonalismo» («Això és pur cantonalisme»).
Ballarín Marcial volia també saber com aniria la qüestió de les pessetes. Els bascs demanen concert econòmic especial. Alaba i Navarra ja en tenen. Biscaia i Guipúscoa en volen. En vol Catalunya? Benet manifestà que ell no sabia pas que ningú en demanés a Catalunya. Jo penso, tanmateix, i així m'ho confirmà el senador Subirats l'endemà, que sense alguna forma de retenció i pròpia administració dels impostos per part de Catalunya, la nostra autonomia serà purament simbòlica.
Les susceptibilitats madrilenyes pel que fa a nosaltres arriben a uns extrems insospitats per a qui no freqüenta els ambients polítics de la capital. Pujol anà amb peus de plom. Benet, que donà a tothom unes admirables lliçons d'història, també.
Lluís M. Xirinacs.
Nota:
Aquest article fou esmentat amb el titulat «Demagògia contra els concerts econòmics», publicat el diumenge, 24 de setembre del 1978.
