Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 27 de maig del 1978. Pàgina 5.
Pluralisme i lluita unitària.
L'Entesa dels Catalans és un organisme unitari com ho és la Generalitat de Catalunya. Aquesta, tot i que un dia pot ésser ocupada per un partit majoritari, com a tal, pertany a tots els catalans. També són unitàries les assemblees territorials o d'empresa, les associacions de veïns, etc.
L'altre dia deia que el pluralisme o dualisme derivat de la lluita de classes tenia unes línies que marcava la biologia humana.
Avui vull marcar un altre límit davant del qual cal que la lluita de classes s'aturi i s'enceti la lluita unitària.
Al llarg de la història uns sistemes econòmico-socials són substituïts per altres més progressius. Malgrat que poques vegades sigui reconegut, el nou sistema integra en el seu sí les troballes positives originals del sistema vençut. La història és acumulativa.
Però, de vegades, en una lluita revolucionària, els dos bàndols enfrontats amb forces equilibrades acaben amb la destrucció de tots dos. S'arriba, després de molts sacrificis, al final ridícul on, amb sorpresa de tots, s'imposa un sistema encara més endarrerit que els dos sistemes en lluita. Això succeí quan els bàrbars ocuparen el civilitzat imperi romà, afeblit i desfet per les lluites entre els amos i els esclaus. Europa perdé, per aquesta equivocació, mil anys de progrés de la seva història. Calgué repetir en l'edat moderna uns imperis a l'estil del romà i una esclavitud reincorporada per l'emperador Carles V, que durà fins a mig segle passat. Sang, suors i llàgrimes per una lluita de classes conduïda equivocadament.
En el nostre segle, sobretot, el gran capitalisme, els comunistes alemanys i, potser, el voluntarisme leninista tornen a repetir l'error, provocant l'absurda aparició del nazisme i el feixisme imperials i feudalitzants. Els sofriments humans que se'n derivaren són coneguts de tothom. La unió dels Estats Units i l'URSS vingué massa tard.
És bo lluitar per progressar. És ridícula la lluita de desgast que porta a l'esterilitat en minusvalorar la força del contrari. I encara és més ridícula la lluita afeblidora menada entre dues fraccions d'una mateixa classe social. Apliquem aquests grans fets a les nostres petites baralles.
Lluís M. Xirinacs.
