Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 7 de maig del 1978. Pàgina 6.
Galícia comunitària.
Al Ferrol i a Orense m’han demanat que parli de la no-violència. M'han hostatjat i m'han fet de transportistes un grup de nois i noies que formen una petita comunitat senzilla, treballadora, compromesa socialment, que viu en una casa cedida per la parròquia del barri de Santa Mariha del Ferrol. Hi ha objectors de consicència insignes per llur lluita, com Amador Barrios i Escaris Magariños. Entre altres coses, fan teatre pels pobles.
A Orense vam descobrir una altra comunitat, al llogarret de Cornoces d'Amoeiro i hi vam anar a dormir. Tenen hort, fruiters, prats, vaques, una euga, porcs, cabres, gallines i conills. I prenen cura d'una colla de nens sotmesos a la protecció de menors. Vida valenta, difícil, sana i alegre.
Quan estàvem sopant, arribà un altre grup comunitari que viu en el poblet veí de Xent. Les males veus diuen que en aquest lloc encara hi ha «meigas», que vol dir bruixes. El fet és que a Xent encara conserven trets del paradís primitiu. El poble té en comú l'era, els pallers, el forn i l'«hórreo», que és un graner de blat de moro a l'aire lliure, típic de Galícia. Les assemblees del poble per a discutir l’ús d’aquestes instal·lacions comunitàries i per a altres coses es fan a l’escalf del forn mentre es couen les empanades.
És cert que a Orense hi ha un bisbe, Temiño, en la línia de Guerra Campos, que mana àdhuc els banquets. Però sota la crosta eclesiàstica feudal s’estan donant la mà la primitiva Galícia comunitària amb els assaigs de vida futura que van cercant joves ardits.
Al Ferrol m’han explicat que la dotzena d’associacions de veïns que hi existeixen, funcionen en règim d’assemblea, i que hi participa si fa no fa un deu per cent de la població. Constitueixen una coordinadora a nivell de tot el Ferrol, que també funciona democràticament en règim d'assemblea i resulta tan operativa que àdhuc atreu representants de munió de pobles veïns que volen informar-se i demanar ajut. Són un exemple per a altres ciutats com la propera la Corunya. Desenrotllen una tasca activíssima de responsabilitat social. També existeix una gran unió a les associacions de veïns dels municipis afectats per l'autopista de l'Atlàntic que editen una revista amb les seves reivindicacions.
Treball de profundització comunitària cap a dins, treball d'acció social reivindicativa cap en fora, heus ací una gran lliçó pràctica d'acció no violenta que he vingut a aprendre aquests dies a Galícia. N'estic molt agraït.
Lluís M. Xirinacs.
