Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 26 d'abril del 1978. Pàgina 6.

Els altres pobles de l'Estat.

Aquest poble català té una llarguíssima tradició de maduresa. Fou totalment independent set-cents anys. I en els darrers dos-cents cinquanta anys no ha parat de reivindicar els seus drets sobirans. La postració i el silenci són pures anècdotes circumstancials en la seva història.

Comparat el seu passat amb el passat del poble saharià, al qual el tribunal internacional de la Haia reconegué el dret d'autodeterminació, no deixa lloc a dubtes. Catalunya és una nació.

Aquests dies, l'un darrera l'altre, els pobles ibèrics es van deixondint i redreçant. Diumenge passat vam veure Castella i Aragó al carrer.

La gran dificultat d'aquest moment que vivim és la desigualtat en el desenvolupament nacional dels diferents territoris. Una nació és com un ésser vivent. Fins ara, que jo sàpiga, ningú no ha reeixit en l'intent de programar el naixement d'una nació. Una comunitat nacional és un fet espontani. Quan les desgràcies econòmiques, polítiques, militars o sanitàries desfan la nació d'un territori, la població autòctona o sobrevinguda que després torna a ocupar el lloc es veu inconscientment sotmesa a una pressió renacionalitzadora que a la llarga, si no topa amb circumstàncies massa adverses, la porta a constituir-se en nova nació amb la seva corresponent estructuració política.

A l'Estat espanyol hi ha territoris per a tots els gustos. Uns no han estat mai nacions i acabaran essent-ne. Altres, en foren; després en perderen l'esment i ara hi tornen a pensar. Altres foren sub-nacions fortament autònomes dins d'un territori nacional més ample però institucionalment fluix, com passà al País Valencià, al Principat i a les Illes o a les diferents províncies d'Euskadi.

La situació actual és molt desigual. Cal que els polítics i el poble no ho ignorin. Cal superar les enveges absurdes. Ni es pot frenar el més madur ni es pot forçar el pas del més tendre, però tampoc no se li pot barrar aquest pas.

Als catalans ens convenen les autonomies dels altres pobles. A ells els convé la nostra. Però cada cas mereix un tractament diferenciat. Ens hauríem de conèixer més els uns als altres. La ignorància mútua només produeix xocs cecs lamentabilíssims. Caldria un llibre com el que va escriure el Candel sobre els altres catalans, però en aquest cas s'hauria de titular Les altres nacions.

Lluís M. Xirinacs.