Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 25 d'abril del 1978. Pàgina 5.
Defensa civil de Catalunya.
Ja ha passat la diada de Sant Jordi. Els diaris en pinten belles estampes. Es diu que abundaven més que mai les banderes als balcons. L'editorial d'«El Noticiero» se les heu amb els grups discrepants. Diu que cal aïllar-los i neutralitzar-los. Penso que si «El Noticiero» vol la democràcia caldrà respectar el dret d'existència i d'expressió de les minories i el dret de mantenir obertes les possibilitats que algun dia aquestes minories puguin esdevenir majories. Només cal evitar els mitjans violents d'expressió, inclosos els del sistema.
També es diu que, malgrat la presència atapeïda de tanta gent a la plaça de Sant Jaume, es veu un «cansament» de les masses pel que fa a les mobilitzacions. Fa temps que sento la mateixa expressió en boca de dirigents de partits molt diversos. Sembla cert que hi ha cansament. Per què?
D'un part, la tensió de la lluita ha decrescut. Abans no hi havia ponts entre els qui manaven i l'oposició. Ara l'oposició forma part de l'Estat en les Corts, en els pactes de la Moncloa, en algunes pre-autonomies.
Però vull atreure l'atenció sobre un altre aspecte. La mobilització del poble reclama després l'organització del poble. I no em refereixo ais partits, que estan en un procés permanent de mobilització i organització. Ells representen una petita minoria del poble. Em refereixo a la gran massa de la població. Una vaga obrera, a part de les seves reivindicacions, cal que desemboqui en una organització més profunda de la classe obrera. Una mobilització cívica general de tot el país o particular d'una comarca, d'una ciutat, d'un poble, d'un barri, cal que també serveixi per a endegar o aprofundir l'organització cívica d'aquell territori.
I en el període posterior al 15 de juny no solament s'ha desmobilitzat inconsideradament sinó que a més a més s'ha desarborat un moviment associatiu i assembleari que s'havia muntat pacientment durant els darrers set anys. Aquesta organització popular, al costat d'un sindicat unitari de classe, que tampoc no existeix, hauria constituït la base més ferma de la nostra força negociadora per a una Catalunya lliure, democràtica i social. Incomprensiblement, això s'ha impedit, i no precisament des del règim. Tanmateix, encara és possible.
Catalunya ara necessita l'Assemblea Popular, necessita un moviment popular unitari per a donar força a la negociació política a Madrid i per a mantenir després les nostres contestes. Som una nació? Cap nació no s'aguanta en la llibertat sense una força que la defensi. Llancem-nos, doncs, sense por a l'experiment valent de la nostra defensa civil.
Lluís M. Xirinacs.
