Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 18 d'abril del 1978. Pàgina 7.
La «Glòria» d'Esparreguera.
Fa set o vuit anys, quan vivia a Santa Maria del Camí, els amics i veïns masovers de Ca l'Albereda anaren a Esparreguera a veure La Passió. En tornar els vaig preguntar què els havia semblat. L'home de la casa em mirà de fit a fit i em digué: «La conclusió que es treu és que vau ser vosaltres, els capellans, els qui mataren Jesús».
La representació de La Passió de tan llarga tradició a Esparreguera, fou novetat per a mi diumenge passat. No l'havia vista mai, només aquella pel·lícula que em restà ben gravada en la memòria.
A Esparreguera es produeix un fenomen ben curiós. No sé què et passa, però al cap de poca estona d'assistir a l'espectacle t'adones que has perdut l'esperit crític. Una mena de corrent d'humanitat brolla dels artistes i t'empresona i et compromet. De sobte et sents solidari dels actors, dels cantaires, dels acomodadors. Comprens la càlida salutació de la veu que pels megàfons dóna la benvinguda o l'adéu als espectadors que omplen la plaça de cotxes i autocars. ¿Com pot ser que després de tants anys de representar la mateixa peça vingui encara tanta gent?
Si bades una mica sorprens a tu mateix tot cercant entre els artistes algun germà o alguna cosina. Et sents de la família. En un món de l'espectacle envaït per l'afany de lucre, et trobes sobtadament un illot de pau on res no hi ha que sigui professionalisme.
Set-cents socis de La Passió d'Esparreguera, tots lliures, ningú no cobra res, tot es fa gratuïtament, uns fan d'actors, altres de músics, altres de luminotècnics o de tramoistes, d'acomodadors, d'administratius. No hi ha ulls de funcionari. Tot són esguards de persona. A La Passió hi treballa gent de tots els partits polítics del poble. A La Passió ningú no discuteix, la Passió els uneix a tots. La Passió és l'ànima comuna d'un poble diferent dels altres, d'un poble que no ha perdut mai l'ànima. Hem de pledejar a favor de les assemblees populars a Catalunya, Esparreguera no l'ha perduda mai. Amb l'excusa de fer una representació, sempre s'ha mantingut la unitat essencial del poble, la unitat necessària a tots els pobles. La Passió d'Esparreguera és la Glòria d'Esparreguera.
Moltes coses voldria dir d'aquesta Passió, de la seva senzillesa entranyable, dels seus protagonistes, de la seva música d'orgue, de violí i de flauta, de les veus corals amarades de pietat, de les llums i dels quadres plàstics, ells sols autèntica festa per als ulls. Vull afegir que només hi ha una cosa que supera la meravella de la vostra unió i és poder comprovar en uns temps adversos difícils en quina bogeria serena estimeu Jesús de Natzaret. És el meu millor amic.
Gràcies! Ell volia els pobles així.
Lluís M. Xirinacs.
