Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 16 d'abril del 1978. Pàgina 9.
Diumenge vinent és Sant Jordi.
Un poble és irreductiblement rural. Si no ho fos, no seria poble, seria una massa amorfa a mercè de qualsevol manipulador. La gràcia d'un poble és el seu pluralisme, com la gràcia d'una pintura o d'una dansa.
Poca gent té aquesta veritat acceptada en el fons del seu cor, perquè poca gent té el cor tan gran que hi càpiga tot el seu poble. La gent forma part del poble, però no sol assumir tot el poble. Cadascú té tendència a envoltar-se d'una colla de parents i amics que pensen si fa no fa, com ell i després d'un temps acaba per creure que tot el poble és igual. Posició còmoda que fa perillar la integritat del poble.
En la llarga estada al carrer Entença, davant la presó de Barcelona, vaig tenir l'ocasió inigualable de conèixer i experimentar ta incommensurable veritat del poble. Allà venia la gent més diferent que es pugui imaginar.
Diumenge que ve és Sant Jordi. El nostre dia. El dia del nostre poble. Tots recordem la bellesa indescriptible del Sant Jordi de l'any passat.
Aquesta vegada una colla de grups polítics extraparlamentaris volia fer una concentració per la seva banda. L'Entesa dels Catalans està en plena campanya «Guanyem la Constitució, guanyem l'Estatut» i calia que en aquesta diada fes quelcom. Els partits polítics parlamentaris, pel que representen, tampoc no podien restar al marge de la diada. I, buida o amb un dit d'aigua, tenim enguany una Generalitat, mai que provisional, nova de trinca, que no pot deixar passar el Sant Jordi en el mutisme. Sembla que a darrera hora neix un consens de celebració unitària amb el respecte dels enfocaments variats de cada estament i tendència socials. Resta només una setmana. Esforcem-nos a aconseguir que la celebració reflecteixi la unió de totes les variacions que componen el nostre poble. Hem de menester la força que fa la unió més que mai en aquests moments de traspàs de serveis i de gestació de la Constitució espanyola. I els pobles de l'Estat han de menester l'exemple de la unió de grups diferents, en comptes del model d'uniformitat social al qual se'ls ha acostumat des del centralisme.
Diumenge que ve, diada de Sans Jordi, a les dotze del migdia, a cada poble, a cada ciutat, concentració de totes les forces polítiques, socials, sindicats. I al Cap i Casal, a la plaça de Sant Jaume, units, no confosos, amb tot el respecte de les diferents opcions, cal que hi siguin el president, el consell, l'Entesa, els altres parlamentaris, els partits de totes les tendències, els sindicats, les associacions de veïns, totes les nostres institucions innombrables i el poble sencer de Barcelona. Cal que es vegi que som una nació.
Lluís M. Xirinacs.
