Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 21 de març del 1978. Pàgina 10.

Democràcia a Vilanova i Terrassa.

Dimecres passat tinguérem ple del Senat a Madrid. Dimarts, a Vilanova i la Geltrú i dijous a Terrassa vam estar discutint, amb la gent, què significa la democràcia a nivell de poble. A la sortida de la dictadura, després de quaranta anys d'ignorància cívica i social, fàcilment tendim a reduir la democràcia a una caricatura: legalització dels partits, eleccions legislatives, concessió de les pre-autonomies, elaboració d'una Constitució. Aquests són elements necessaris però no suficients. I allò, que serà més decisiu per a la consolidació de la democràcia, encara ha de venir. Em refereixo a la democratització de l'àmbit municipal i de barri.

El públic es mostra sempre interessadíssim, amb una receptivitat tan gran que gairebé espanta el conferenciant. El noranta per cent de la població encara no sap res de responsabilitats socials i polítiques, però sempre ha volgut «arreglar Espanya» des de la taula del cafè de la cantonada, o a la perruqueria amb l'assecador encasquetat. El poble té desig de saber el seu paper, sobretot en les coses concretes que l'afecten directament.

Vingué a Madrid, pel febrer, Douglas W. Rae, director de ciència política de la universitat de Yale, i digué que hi ha una gran diferència entre la filosofia de la democràcia a Amèrica i el sistema existent, sovint controlat per interessos financers i empresarials, com demostrà el cas Nixon. Cal veure la corrosió dels distints suports de la democràcia, que pot arribar a posar-la en perill si aquesta no es concreta a nivells locals i a les arrels dels problemes socials i econòmics. Afegeix que la democràcia reduïda a l'àmbit nacional no pot ser estable ni real. Les eleccions municipals democràtiques són imprescindibles. I cal democratitzar la família, l'empresa, l'escola, la universitat, el barri. La vigilància de la justícia social i econòmica als nivells més baixos és una condició ineludible de la consolidació democràtica, i aquesta responsabilitat afecta tots els ciutadans que s'han d'associar per fer valer els seus drets davant les instàncies superiors.

Això ens ho diu un professor nord-americà que vol per a Amèrica una democràcia de veritat, i ens fa veure que la que tenen és de trampa.

Lluís M. Xirinacs.