Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 25 de febrer del 1978. Pàgina 6.
Histerisme patrioter.
Ja vaig explicar ahir la meva abstenció davant la proposta de protesta per la ingerència de la OUA en els afers espanyols a propòsit de la descolonització de Canàries.
Aguirre Vellver, de «El Imparcial», m'aturà en un corredor del Senat per preguntar-me'n els motius. Li ho vaig explicar llargament. Em semblà que no li agradava la meva explicació. En el seu diari ha posat: «No vull referir-me a l'abstenció dels senadors Xirinacs i Mateo. Vaig parlar en els passadissos amb tots dos i vaig sentir, més que no una altra cosa, molta pena».
Una altra periodista de Madrid també m'agafà al vol. Li vaig fer referència al llarg calvari d'espoliació i rapinya que l'Estat espanyol ha estat practicant amb les Canàries, amb Andalusia, amb Extremadura, amb la mateixa Castella. Li vaig intentar fer veure que l'Estat espanyol ha estat colonialista sempre que ha pogut.
-I el patriotisme, on queda?
-¿Què significa el patriotisme a favor d'un Estat que, en comptes de servir els seus pobles, els roba sense contemplacions? ¿Quina importància té la paraula pàtria quan amaga tants i tants sofriments humans?
-Així, per vostè, la pàtria no és res?
-Així, per vostè, els sofriments dels pobles no són res?
Si la «pàtria» no descolonitza, el descolonitzador que la descolonitzi, bon descolonitzador serà. ¿O es pensa aquesta senyora que la pàtria és un xec signat en blanc pels homes que la componen a favor de l'Estat que la monopolitza?
-Sàpiga que, si algun dia, alguns pobles arribem a sentir Espanya com a pàtria, serà perquè els qui la governen s'ho hauran guanyat a pols amb el servei més eficaç a favor dels seus pobles. Mentrestant, la pàtria Espanya només és defensada pels aprofitats, i els pobles que han caigut en la seva ratera senten com a pàtria llur propi país, i Espanya com un malson del qual no poden deslliurar-se.
I que ens deixin en pau, perquè, al cap i a la fi, una abstenció és una actitud ben prudent.
Lluís M. Xirinacs.
