Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 7 de febrer del 1978. Pàgina 7.

Montgat esquarterat.

En pocs llocs la paraula francesa «quartier» aniria tan bé com per als barris de Montgat. Montgat és un dels pobles més trossejats i esquarterats que he conegut. Totes les fúries urbanitzadores de l'infern han caigut damunt d'aquest municipi sofert: pol·lució marítima per causa de les clavegueres, pol·lució atmosfèrica perquè té molta fàbrica i recull tota la pol·lució barcelonina que li ve aconduïda pel vent de ponent, dominant en les nostres terres, la via del tren que el separa del mar, la carretera i l'autopista de Mataró, les grans fàbriques de productes químics i, ara, per a acabar-ho d'adobar, l'amenaça d'un cinturó de ronda. Resta a part l'especulació del terreny que, en els darrers dies, surt pels diaris.

Aquest poble del Maresme, de sis mil habitants, és compost de sis barris: Sant Joan i Colònia Argentina, de pescadors, que amb el barri de les Mallorquines constitueixen el nucli antic, el barri-dormitori del Turó del Mar i tres barris més d'immigració: Can Maurici, les Costeres i les Bateries. És tan difícil anar d'un barri a l'altre, és tan difícil fer alguna cosa conjunta que, més que un poble, sembla sis pobles.

Cada barri té una associació de veïns, que en defensa els interessos. De tant en tant, cada associació de veïns convoca assemblea de barri. Així, les associacions funcionen si fa no fa com a gestores o permanents de les necessàries assemblees obertes de barri. I les assemblees funcionen aproximadament com a suport popular de la gestió d'aquestes ardides associacions de veïns.

Allò que resulta realment dificultós és bastir una comunitat d'àmbit municipal. Tanmateix, Montgat ja disposa d'una coordinadora d'associacions de veïns que, al meu entendre, si no l'arrosseguessin ambicions ridícules de tipus partidista, podria esdevenir secretariat de l'Assemblea Popular de Montgat. Aquest poble, en temps de l'Assemblea de Catalunya, disposà d'una activa assemblea democràtica de Montgat. Fa mesos que aquesta assemblea es transformà en assemblea popular. Però alguns partits importants li fan la contra i l'estan ofegant. Només volen la coordinadora perquè és més manejable. Cal protestar decididament de la manca de col·laboració d'aquests partits.

Diumenge passat, l'assemblea popular es reduí a gestora, per la migradesa dels assistents. Una quarantena de persones es comprometé a lluitar per informar la població i proposar-li una futura sessió plenària constitutiva d'una vera assemblea popular. Només cal que coordinadora i gestora es deixin de beneiteries i s'articulin com a secretariat i permanent de l'assemblea que necessita urgentment aquest poble tan esquarterat.

Lluís M. Xirinacs.