Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 10 de gener del 1978. Pàgina 5.
Els cecs hi veuen.
És un dels signes messiànics. Senyal que l'alliberament s'acosta. Ho digué Isaïes i Jesús. Estem celebrant la festa dels reis d'Orient que, enmig de la general foscor, veieren una estrella al cel que els conduí davant la llum del món. Altres passaren davant el pessebre i romangueren cecs, però ells no. Ells hi veieren.
«Després de trenta-vuit anys d'haver-se acabat la guerra civil espanyola, molts encara recordareu, el Sindicat de Cecs de Catalunya». Així comença a parlar Francesc Ribatallada Vallribera, president en funcions de l'actual organització regional de cecs de Catalunya, que vol ressuscitar la vella i gloriosa institució.
Ja l'any 1934 emancipà sòcioeconòmicament tots els cecs de la nostra terra i, successivament, de la resta de l'Estat, amb la implantació del cupó pro cecs, reconegut per la Generalitat el 1936. Es féu un sindicat unitari de tots els cecs de Catalunya, fundat oficialment el 1935.
Es crearen escoles de reeducació, biblioteques i actes de divulgació; es va constituir un centre de treball on els cecs elaboraven productes químico-detergents; es féu una campanya preventiva contra el tracoma, principal causa de la ceguera; s'establiren serveis de previsió social, malaltia, accidents, incapacitat i jubilació.
En estudi hi havia una escola de telefonistes, un institut de fisioteràpia, la petició a l'ajuntament de Barcelona de la cessió de l'històric recinte de Vil·la Joana per tal d'establir-hi una escola de cecs per a Catalunya.
L'any de la desfeta, 1939, es desféu, com tantes altres coses, el Sindicat de Cecs de Catalunya. Des d'aleshores l'Organización de Ciegos Españoles ho centralitzà tot i els dirigents de l'antic sindicat foren marginats i desposseïts de llurs càrrecs.
Però avui surt una llum nova, un estel d'Orient. Els antics dirigents, F. Ribatallada, A. Caus i J. Pons, com tres reis d'Orient que han vist de nou la llum enmig de la foscor general, es drecen decidits damunt llur llarguíssima marginació i tornen a anunciar la bona nova messiànica. Volen reconstruir un passat gloriós i donar nova vida a la vella institució protectora de tots els orbs de Catalunya. Demanen a la Generalitat i a tots els catalans l'ajut i el suport que abans els havien donat.
Signe de l'entrada en uns temps nous serà quan veiem els cecs atesos, els malalts atesos, els desventurats atesos, els marginats atesos.
Lluís M. Xirinacs.
