Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 8 de gener del 1978. Pàgina 5.

Religió i marxisme.

Participo en una reunió de clarificació intel·lectual sobre el fet religiós, els seus condicionaments socials i ja seva incidència en la nostra societat actual, que té lloc a Madrid, amb assistència de gent creient i no creient de tot l'Estat espanyol. S'hi ha exposat la història religiosa d'aquests darrers quaranta anys, vista des del centre, des d'Euskadi, des de Galícia, des d'Andalusia i des de Catalunya. Crec que allà on el fet religiós gaudeix de més bona salut a nivell de poble és a Catalunya. Hi ha més pluralisme, més riquesa de matisos, més nivell, tant científic com carismàtic, més implantació conscient en el món del treball. No som, en això, un poble dissortat.

Tanmateix, com a observació, es veu el transvasament del predomini d'un poder feixista sobre la religió al predomini d'un poder marxista sobre la religió. Vista la seva importància, la seva força social, responsable en part, segons ha dit el comunista Azcàrate, que hi assisteix, de la derrota, el 1939, de les forces populars, ara tothom festeja la religió i, en especial, els comunistes.

Crec que Marx, en un moment de la seva vida, quan decideix escriure El capital, i reduir el socialisme a ciència, opta no dialècticament per marginar altres aspectes no reduïbles a ciència del socialisme, que pren per la seva banda Bakunin, també d'una manera no dialèctica, com ens ha dit Aranguren, que també hi assisteix. Des de la separació de Marx i Bakunin, en la Primera Internacional Socialista, s'ha obert un període de contradiccions cegues que xoquen entre si. El marxisme, derivat de l'escissió, és més una església opressora que un focus d'alliberament profund.

Lluís M. Xirinacs.