Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 4 de gener del 1978. Pàgina 5.

Euskadi i Catalunya.

És admirable la tenacitat amb què han lluitat els polítics bascs per aprofitar el bon vent autonomista d'aquests moments amb vista a la inclusió de Navarra en el mateix règim que les tres províncies dites fins ara bascongades. S'han estimat més endarrerir llur pròpia autonomia abans que oblidar aquell antic regne de Navarra que sempre visqué el seu basquisme molt a la seva manera.

El resultat encara no és clar. Els textos legals són molt més oberts a una certa regionalització interior d'Euskadi. Però pas a pas es va acostant la unió.

No podem dir la mateixa cosa dels Països Catalans. Els nostres polítics del Principat, em refereixo als polítics parlamentaris, gairebé tots han oblidat l'antic regne de València i les Illes Balears i Pitiüses. Tant que, en frase d'un valencià insigne, la principal dificultat per als Països Catalans és al Principat, no a Madrid. Potser és una frase exagerada. Però és cert que ens hem retirat sense lliurar batalla i hem regalat posicions als enemics de Catalunya.

Caldria que rectifiquéssim aquesta actitud. Sobretot quan des de molts angles les coses ens són propícies. Fixem-nos, si no, en dos exemples.

J. M. Muntaner i Pasqual ens avisa que, per primera vegada, i pel que fa a l'Estat espanyol, ha estat documentat que les àrees catalanes tenen una cohesió econòmica més gran entre elles que no pas amb la resta de l'Estat. Ho ha fet l'Administració central mateixa en publicar un estudi sobre els fluxos de transports de les diferents províncies espanyoles. I afegeix: «Els contradictors dels Països Catalans caldrà que a partir del 1978 cerquin algun altre subterfugi».

I en l'altre extrem dels valors, recollim la sol·licitud que féu la ponència de l'àmbit religiós del Congrés de Cultura Catalana, amb vista a la constitució de la Conferència Episcopal dels Països Catalans, integrada pel Principat, València, Pitiüses, Perpinyà i Andorra, per fomentar una coordinació progressiva de les tres províncies eclesiàstiques d'una actitud molt ferma de fidelitat als Països Catalans.

Economia i religió van endavant. Què esperes, política, per fer el mateix?

Lluís M. Xirinacs.