Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 31 de desembre del 1977. Pàgina 8.
Tot preparant la pau.
Som a les vigílies de cap d'any, diada mundial de la pau. Potser aquest és el tema que estimo més. Aquests dies he estat malalt. No m'acabo de posar bé. Ben a contracor, he fet campana en el Senat de Madrid. I em dol la meva absència davant el resultat advers de la votació sobre la pena de mort. El meu vot no hauria estat decisiu, però m'hauria plagut deixar constància del meu refús radical de la pena de mort.
El Col·lectiu d'Acció No Violenta, en aquesta darrera setmana de l'any ha organitzat un curset intensiu de «Reflexions bàsiques sobre la pau» a la Lloveta d'Aiguafreda. Prop de cinquanta persones, tots ells lluitadors actius en les diferents branques del col·lectiu.
He aprofitat l'avinentesa de fugir de Barcelona, d'aïllar-me de visites, correspondència i telefonades interminables per refer-me una mica en un lloc de bons aires i bona companyia. En Pere Inaraja i les sol·licites monges de la Lloveta ens ha ofert una hospitalitat meravellosa. Tot i ésser tanta gent, hi ha regnat una pau i una alegria, un ritme de treball responsable i un ambient d'esplai regenerador que m'han fet pensar en la importància del bé suprem de la pau.
Hem aprofundit primerament en les condicions per avançar en la pacificació del nostre ésser interior personal. Hem analitzat les nostres contradiccions internes i els camins de superació.
Després hem treballat les condicions des de la pacificació social. Hem vist com al llarg de la història es van succeint i substituint uns ordres establerts que no són la vera pau harmonitzadora de totes les voluntats. Hem anat veient, també, com la humanitat, al principi a les palpentes, i cada vegada amb més consciència col·lectiva, va avançant a la recerca d'aquells models de societat més ajustats, més respectuosos amb la voluntat de tots, més responsables del patrimoni que l'home ha heretat de la naturalesa.
Podríem definir als no violents com a descobridors de dreceres per arribar més aviat a l'harmonia social que doni la pau plena.
Lluís M. Xirinacs.
