Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 9 de desembre del 1977. Pàgina 7.
Consells populars de cultura catalana?
He assistit a la primera part de l'assemblea general de secretariats de barri del finit Congrés de Cultura Catalana. Tots volen continuar. La funció de popularització de la cultura és realment necessària ara i sempre. És una gran sort que als països catalans es desenrotllés un congrés de cultura que ha fet proliferar uns grups de divulgació de les seves tasques. Ara es troben implantats en molts barris, municipis i comarques de Catalunya Nord, del Principat, de les Illes Balears i Pitiüses i del País Valencià.
He sortit de la reunió abans que es decidís si d'ara endavant prendran el nom de Consells Populars de Cultura Catalana. S'han precisat llurs funcions davant l'Estat, els partits, les sindicats, les associacions de veïns. Omplen un buit social ben definit.
Malgrat certes tensions i contradiccions, ha restat palesa la unitat de cultura dels Països Catalans. Primer ha parlat el País Valencià, a continuació les Illes (Mallorca), després comarques catalanes i àrea metropolitana de Barcelona, i finalment, potser el més precís i emotiu ensems, ens ha parlat en Miquel Mallol del nord de Catalunya, que ens ha fet veure que el seu era el més dissortat de tots els Països Catalans. Cadascú amb els seu dialecte, tots ens hem entès perfectament bé. Ens hem trobat fent la mateixa tasca cultural popular, cadascú amb plena autonomia, sense imposicions de ningú, segons un estil propi. Les imposicions i mimetismes han estat rebutjats. Tot plegat és encara molt deficient, molt indecís a l'hora d'estructurar-se, però molt vehement, molt viu a l'hora d'afirmar-se. S'hi endevinen tensions entre tendències polítiques que, exagerades, podrien anihilar tots els projectes. Penso, tanmateix, que dominarà el seny.
Mentre el nostre poble català malda per recuperar-se, és prohibida a Barcelona la celebració del congrés de la Lliga pels Drets dels Pobles. A suggeriment d'Ignasi Riera, l'assemblea m'ha encomanat que publiqui una protesta enèrgica davant unes mesures atemptatòries contra la llibertat dels pobles, que consideràvem definitivament superades.
Que pobreta és encara la democràcia a casa nostra!
Lluís M. Xirinacs.
