Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 1 de desembre del 1977. Pàgina 5.
El Senat defensor de nacions.
Vinc del rovell de l'ou d'Euskadi, aquest altre poble que, com el nostre, malda per sortir de la seva subjecció. Potser Guipúscoa és la més nacionalista de totes les «províncies» basques, i en la seva capital, Donostia, el nucli vell, on vaig fer la conferència, és on es concentra la tendència que ells diuen «abertzale». Allí es troba ben viu el desig legítim d'un poble d'esdevenir independent. I es mastega la rebel·lia, la frustració, la desesperació, segons els casos, de no poder arribar-hi mai.
El senador Joan Maria Bandrés em féu una presentació gentil. Sempre ha posat la seva professió d'advocat al servei dels lluitadors etarres. És, doncs, possible que algú se l'imagini com un devorador d'enemics. És una persona excel·lent, amb una sensibilitat exquisida, és nacionalista de cap a peus, però això no li treu d'una banda ésser ensems un humanista, un preocupat pels oprimits i marginats de tota mena i, d'altra, un home de diàleg, de pont que, malgrat la seva discrepància envers un sistema opressor del seu poble, s'ha presentat a eleccions i, per consegüent, s'ha prestat a treballar des de dins del sistema. Ni a ell ni a mi ens agraden els assassinats de les persones, però encara menys l'assassinat sistemàtic de la sobirania i de la capacitat d'autodeterminació dels pobles.
En aquest i en altres sentits estem disgustats amb el congrés i amb el senat. Encara hi som. Encara, d'una forma o altra, lluitem perquè siguin operatius. No és exacte, com m'han fet dir les agències. Publicà dir l'AVUI d'ahir que jo hagi dit: «El Congrés i el Senat no serveixen de res». Vaig dir que l'amnistia es pactà al marge de les Corts i que el pas del projecte de llei d'amnistia pel Congrés i pel Senat no serví de res, ni tan sols per a canviar-hi una paraula que, segons els experts, era equivocada. Per a altres coses si que serveixen, tot i que especialment el senat no acaba de saber trobar el seu paper específic.
És evident que el sistema no accepta el dret bàsic de la nació d'Euskadi. És natural, doncs, que la posició nacional radical reaccioni a la desesperada. Seria oportuníssim que aquest Senat, que tots volem que garanteixi els drets dels pobles de l'Estat, sortís en defensa d'un poble vexat en el lliure exercici dels propis destins. Però no ho farà. I continuarà el reguitzell de víctimes innocents.
Lluís M. Xirinacs.
