Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 30 de novembre del 1977. Pàgina 6.
Estic pel moviment popular.
En Xirinacs, amb el cor molt dolgut, també abandonà l'Assemblea de Catalunya aquest diumenge. Ja li costà prou. Altres, més clarividents, la van abandonar fa dies. Ell, tossut que tossut, ha anat aguantant, però, finalment, ha donat la raó als més matiners.
Una justificació tenia la seva perseverança. Hi havia sobre la taula una proposta seva d'adequació de l'Assemblea a la nova situació política creada a partir del 15 de juny. L'esperança que fos adoptada com a fórmula de transformació el mantenia a dins. En aquests cinc mesos des que presentà la proposta fins ara s'ha dedicat a explicar-la, a aprofundir-la i a escampar-la. Però la majoria dels que resten dins de l'Assemblea l'han rebutjada en els seus trets essencials. L'Àngel Colom, tot explicant la retirada de l'Assemblea dels No-violents (FAP), deia: «Es tracta d'un estel nou de consens, de confiança unitària, d'engrescament col·lectiu que no sé veure en aquestes sessions feixugues, interminables, verbalistes, radicalitzades en oposicions irreductibles on sembla que allò que ens uneix sigui mínim i allò que ens divideix, màxim.»
Però, tot i haver marxat de l'Assemblea, en Xirinacs no abandona la promoció, amb totes les seves forces, del moviment popular català fet assemblees de base, despertes, critiques, democràtiques, mobilitzadores, autogestionàries. Com tampoc no ho l'abandona el Front d'Acció Popular dels No-violents, del qual Xirinacs forma part. Ben al contrari. Es referma en la seva voluntat de servei d'aquest poble, es referma en la creença que el poble català actualment vol dotar-se d'assemblees populars. I saluda i es posa a disposició de totes aquelles assemblees populars que es van constituir. De moment, d'una faisó tímida, però clara.
Dissabte, el diari ens sorprenia amb la naixença de l'Assemblea Popular d'Artés, després d'un llarg procés de gestació, a partir de les eleccions. La gestora es compon de partits i independents. Confegí un memorial de greuges, una enquesta de totes les deficiències del municipi. És una enquesta permanent, sempre oberta. I després d'una acurada convocatòria, el dia 18 nasqué l'Assemblea Popular d'Artés, amb estatuts i tot. «Tot ha estat elaborat pels veïns interessats a formar-la d'una manera molt lliure i espontània».
Tot un exemple!
Lluís M. Xirinacs.
